Sounio

Un relat de: El follet de la son

Davant la Vasta distància no esperIs més veu que tu. et recomençaràs a cada passa a n'aquesta presó de lliberTat, i amb l'únic guiatGe dels límits potser per sempreE seràs d'enlloc.
Sounio fou el punt d'inflexió, el canvi de ruta, el tall del grup i una de les nits més terrorífiques de la meva vida.
Hi arribàrem cap a les cinc de la tarda directament des d'Atenes, feia un Sol calent i brillant i uns pocs núvols rodons com cotó ens acompanyaven al ritme d'aquell autobús atrotinat. L no havia dit res en tota l'estona del recorregut. absent havia emprès el seu propi viatge interior i quan la mirava, la seva imatge esdevenia llunyana, estrangera, impenetrable. M i S dormien al nostre darrere amb el cap de l'un sobre l'espatlla de l'altre, i jo, simplement, no pensava en res. intuïa i prou.
Baixàrem i contemplàrem aquelles runes blanques, cremades, decadents. hi anàvem a veure la posta de Sol i vaig pensar que al capdavall era el millor moment per fer-ho. els quatre estàvem sols en aquell moment, enmig de desenes d'ànimes soles que aixecaven muralles invisibles al seu voltant per abraçar el Sol que queia, i queia, i l'immens horitzó del nostre davant esdevingué un incendi de vermell, taronja, blanc i blau mentre aquella gota de sang desapareixia dins l'aigua. El temple dirigia els punts de fuga del seu perfil d'ombra devers la llunyania que ens envoltava als quatre.
Aquella nit, a la platja, M i L discutiren i s'expressaren el seu odi. M deia el que s'havia de fer. L no gaudia del viatge. S i jo ho acabàrem de pressa i el grup es migpartí. L decidí passar la nit a un alberg proper i jo vaig anar a dormir a la platja de sota el temple, sol, a cercar quin seria el nostre nou camí, cap a on aniríem ara. Vaig menjar pa i formatge sota els estels, vaig cantar dins la foscor i vaig saber que no era amo de la meva vida, però aquella nit estaria sol davant del món, i ningú m'ho impediria. Vaig tancar els ulls dins la tenda i començar a respirar al mateix ritme de les onades. en vaig comptar moltes i vaig repassar les imatges del viatge. El Hora de Sériphos, la mola de Makronisi des del mar, el lleó de Céa, la vastitud compassada de Delphos. llavors fou quan, des de l'obscuritat vaig notar que la meva respiració era tallada i que no podia dormir.
Em vaig regirar. allí dins no hi havia ningú més que jo. em vaig incorporar i vaig resseguir tots els racons de la tenda. res de res.
Alguna cosa, llavors, va colpejar el sostre de plàstic, dues sacsejades fortes i seques que em van sumir en un curt silenci desesperat.
-Qui ets? deixa'm en pau!
Dos cops més per tota contesta i quelcom fregant els laterals, a petites batzegades.
Llavors vaig obrir la cremallera del meu refugi de plàstic i vaig treure el cap.
No hi havia ningú.
Recordo que feia unes hores havia comentat a S que ja no sabia plorar, que ho havia deixat enrere, però en aquell moment, mentre corria per la platja i cridava, ho vaig fer, i els meus genolls sagnaren quan vaig topar amb la sorra.
Algú de vosaltres pensareu que m'havia tornat boig, que estava desesperat, que les circumstàncies m'havien superat. Us dic que si així ho feu tindreu raó. però poca estona més tard, mentre el vent bufava amb més força i jo, esgotat, restava sobre la sorra esbossant-li una rialla a l'univers, em vaig saber lliure del tot. mai abans fer res havia estat tan profitós, i el déu Posidó n'era testimoni.
L. em trobà nu, banyant-me dins de l'aigua, el matí següent. s'atansà a la platja i també es despullà per banyar-se. se m'acostà.
-Has dormit bé? -començà.
-I tant! t'ho aconsello.
-Jo també i... he estat pensant.
-Diga'm doncs.
-M'agradaria seguir el viatge sola.
Llavors em vaig posar a riure amb totes les forces, tant que em vaig estranyar de mi mateix.
-De veritat? t'ho anava a proposar. Ha estat brutal. Sóc feliç i tu també hauries d'estar-ho. aquesta nit el vent m'ha vingut a veure!
L. féu cara de no entendre res i seguí banyant-se. Més tard, ja al bar del jaciment, vam acordar que faríem el darrere trajecte junts, ens separaríem i ens tornaríem a reunir, al cap de deu dies, a l'aeroport d'Atenes, amb M i S.
- Vull anar a Thera. -em digué mirant-me als ulls.
I llavors vaig veure clar que aquella nit passada ella també havia tingut por.

Comentaris

  • Apreciat, malgrat tot, follet[Ofensiu]
    hipocrates | 13-09-2008

    Vinc directament de llegir el teu comentari al meu sobre l'obra de'n Ferran de Montagut. Sé que no és obligat a ningú entendre el què escriuen els altres. Per tant no m'esplaiaré. En el meu text no hi ha res insultant, cosa que no es pot dir del teu. Dir que el que escriu un altre no ens agrada (és cert que jo dic que és dolent, però què vols que et digui si és el que em sembla) no és insultar. O almenys això em van ensenyar.
    M'imagino que no vaig ser capaç de transmetre la subtilesa que volia. En vida, i en privat, pel correu electrònic, li havia fet (arrel de les coses que publicava a Joescric) saber la meva opinió: escrivia amb moltes faltes, amb constants anacoluts, i amb "complexe" (passa'm el mot sisplau) de gran escriptor.
    I em molestava, com em molesta d'altres, que s'amagués al darrera de l'excusa de no haver estudiat en català per justificar les faltes. Jo tampoc no vaig estudiar català ni en català, i intento fer el mínim de faltes, encara que sé que no sempre me'n surto.
    Crec que al meu text, repeteixo, no hi ha ni un sol insult. Ironia? Amb més o menys èxit és el que vaig intentar. Criticar els morts està malament? Pensa-t'ho abans de respondre. No con sidero que l'ataqués, per tant ell no havia de defensar-se de res.
    Únicament volia contraposar el que molta gent que el llegia pensava al previsible renou hagiogràfic que es va desencadenar amb la seva lamentable pèrdua. Si hagués volgut "putejar" l'ambient, hauria puntuat amb el que m'hagués semblat, cosa que faig habitualment.
    En fi, disculpa que t'hagi escrit aquí i no al mail, però així de pas algú més ho veurà. I abans d'insultar, de veritat, permet-me el consell, respira a fons i compta fins a deu.
    Gràcies i disculpa si per dir el que penso t'he ofès.

    Hipo.

    Ah, el poca-solta que va fer el comentari del damunt del teu, no li puc contestar perquè ell sí que és un covard que s'escuda en la categoria de "lector".

  • Doncs no ho sé[Ofensiu]
    EstelMDR | 23-08-2008

    De fet, no escric aquí el meu diari personal,
    tan sols és una actualització del meu FOTOLOG que vaig pensar que estaria bé penjar-la, potser si que el llibre m'influencia, però ja escrivia bastant així abans de llegir-me'l.
    Gràcies pel comentari.
    Estel.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de El follet de la son

El follet de la son

98 Relats

172 Comentaris

81666 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Tener el valor, sabiendo previamente que vas a ser derrotado, y salir a pelear: Eso es la literatura.

(R. Bolaño)
_____________________

Cada nit de deliris,
quan la foguera es fon,
reparteix pols de somnis
el follet de la son.

Si us puc ser útil per alguna cosa:
pradinyus@gmail.com