L'etern retorn

Ens prengueren el darrer refugi de les petxines,
l'inici de l'eternitat,
el coixí de les deu mil formes,
l'or desgranat de les muntanyes
sense permís, sense futur.

Ens llevaren la darrera carícia de l'aigua,
el llarg destí de les onades,
els càntics prístins de la sorra,
el respecte al blau infinit
sense permís, sense passat.

I avui, enlloc de retornar el que la mar reclama,
ens prenen la suor del front,
i l'abraçada dels ancestres,
i el camí impertèrrit de Gaia

amb la resistència indigna

de qui no té més permís que el dels homes.

L'instint els traeix, i la mar reclama.