El català, nou dialecte d'una llengua sense nom, o els meus realment estimats companys de pis i la mare que els va parir

Un relat de: El follet de la son

Al pis d'estudiants on jo visc hi som un valencià, un mallorquí i jo, de veritat de veritat! i amb el temps que fa que convivim junts no ens hem odiat ni una sola vegada, perquè hem establert al lloc on vivim un règim federal perfecte regit per un Parlament a tres bandes on cadascú té la mateixa paraula, una habitació igual de gran i Sol a punta de migdia.
Com podreu suposar, hem debatut entre nosaltres hores i hores, dies i dies, fes fred, fes calor, plogués o espatarrés el Sol, hem viscut la nit junts i compartit els valors de l'anècdota, i gràcies a tot això hem fet de la nostra llar un lloc prou confortable.
Tenim una mateixa bandera amb quatre barres i també una mateixa llengua de la que nosaltres parlem variants. Aquesta llengua és... bé, la veritat és que no sé quin nom té, i heus ací la trampa.
El valencià i el mallorquí accepten que la seva llengua és originària del sud de Catalunya per una banda i de les comarques gironines per l'altra, però també creuen que això, avui dia, no té massa importància, i tenen raó, perquè ni el valencià ni el mallorquí que parlen són iguals que el tortosí i el gironí de l'època baix-mitjaval. En això també tenen raó, i jo també tinc raó si dic que el català que parlo actualment no és igual que el català central que es parlava en aquella època.
La llengua dels tres té el seu orígen en diverses variants del català, però jo parlo català, el de Mallorca mallorquí i el de València valencià. Això també és veritat. Són tres variants dialectals d'una llengua que es parlava a l'Època medieval a Catalunya, i d'aquí li ve el nom. Però ni Mallorca és Catalunya ni València tampoc. Llavors, perquè dir que els valencians i els mallorquins parlen català?
Quan jo els he parat la trampa i els he dit que parlen català s'han enfadat amb mi. Quan ells m'han dit que parlo valencià o mallorquí jo no he entès res de res.
Malgrat tot seguim pensant que tenim una llengua comuna. Quin és, doncs, el problema?
El valencià sovint em retreu que els catalans demanem que els valencians formin part del seu país i en realitat miren més cap a dalt que cap a baix. En part gràcies a això han obert la porta als espanyols, perquè aquests només volien anar a la platja i els altres necessitaven els diners.
El mallorquí, en canvi, es dedica a dir que els catalans critiquem més als alemanys que no pas ajudem als mallorquins, i a sobre ens mirem més Madrid que Mallorca. Confusió de termes? Em diu sovint que si els catalans no malgastessin tanta energia en mirar la capital d'un país estranger serien més capaços de mirar els seus germans.
El català, és a dir, jo, crec, per la meva part, que sóc mediterrani i tinc més a veure amb els turco-xipriotes, els italians, els egipcis, els sicilians, els corsos, els sards i els algeresos, els croates, els grecs, els albanesos, els algerians, els maltesos, els israelians, els palestins, els tunisians, els libis, els provençals, els andalusos, els murcians i els marroquins que amb els francesos, els alemanys, els nord-americans, els holandesos, els russos, els belgues, els irlandesos, els suecs, els noruecs, els danesos, els anglesos i, per la mateixa regla de tres, amb els espanyols, que són més atlàntics que mediterranis.
Així doncs, perquè donar l'esquena als meus germans i la mà als meus enemics?
Perquè imposar el meu dialecte per sobre dels altres dialectes d'una llengua que en realitat fa temps que ha perdut el nom?
Com construïr un gran país si ni la nostra llengua té un nom unitari?

Comentaris

  • Matís[Ofensiu]
    RFS1984 | 22-08-2008

    Respecte a la qüestió lingüística no s'ha de tindre cap por a anomenar les coses pel seu nom. O siga a dir-li català a la llengua comuna de valencians, principatins,baleàrics, andorrans, rossellonesos, franjaponentins i algueresos. És evident, a dia de hui, que tots parlem la mateixa llengua i que, aquesta, té un nivell de cohesió i unitat que ja voldrien per a elles moltes altres (entre elles, el castellà).

    I això t'ho diu un valencià que se sent orgullós de ser-ho, i no per això renega de la seua catalanitat lingüística. De fet, al món acadèmic (universitats, instituts, col·legis) tothom té molt clara la unitat de la llengua catalana, també a València. Ara bé malauradament ací baix ha hagut un procés de manipulació mediàtica de les masses desinformades (blaverisme) que venim patint des dels anys setanta i que ha calat fons en les capes populars menys formades, sobretot de la província de València. Fora d'ella dit fenomen ha estat residual.

    Altra qüestió es parlar d'un projecte polític pancatalà que unirà dins un sol estat totes les terres de llengua catalana i que sol ser conegut amb l'expressió (creada per un valencià de Catarroja, Benvingut Oliver, al segle XIX) "Països Catalans". Això ja pertany a l'àmbit de la ideologia i és opinable i debatible. Però el tema idiomàtic ja fa temps que està resolt. Que es preocupen els teus amics valencià i mallorquí per quina llengua està llevant-li progressivament més i més espais d'ús als seus respectius parlars autòctons: el català barceloní (que no s'ha de confondre amb la totalitat del català, puix gaudim de molts dialectes diferents) o el castellà.

  • Com sempre, xicon,...[Ofensiu]
    rnbonet | 20-03-2008

    ....una "qüestió de noms".
    El que val és reconèixer que la llengua és la mateixa... i que si no som 'germans' del tot -mateix pare i mateixa mare- almenys som 'cosins germans'.
    I el que cal és utilitzar-la, fer-la valdre, i, com es sol fer amb les coses antigues...'posar-la en valor'!
    Salut i rebolica!
    PS. M'he dut una sorpresa en trobar-me entre els 'preferits'.

  • Doncs jo crec...[Ofensiu]
    Fredegard Dogwood of Shadydowns | 20-03-2008 | Valoració: 10

    ...que tens més raó que un sant. La nostra llengua no té nom... en té tres!!!

    Una abraçada.

  • Djalí | 28-02-2008

    Resulta paradoxalment hilarant que diguis això quan precisament des d'on es va motivar la cèlebre disputa entre català i valencià -per crear una tensió afegida a la causa política, es digui el que es digui- va ser des de Madrid així que no sé com ho veiem perquè si algú vol "fer-nos desaparèixer" són, per sobre de tot, "ells"... Tot serveix com maniobra de desprestigi i així ens va, per voler ser "tolerants": hi ha una frontera a partir de la qual les paraules com aquesta deixen de donar marges de seguretat a l'hora de parlar, per a començar a ésser nocives...

  • Un canvi?[Ofensiu]
    Djalí | 27-02-2008

    Trobo tan superflu com carregós pretendre canviar la nomenclatura lingüística pel simple fet, segons sembla que es pretén, de no ser "paritaris"; és el mateix tipus de tic -des del meu punt de vista excessivament tòxic- que alguns sectors que s'anomenen feministes tenen vers la declinació de les expressions neutres, que interpreten com una mena d'ofensa contra la causa de la dona: amb aquests "puntillismes" no es fa més que posar llenya al foc en qüestions que, d'altra banda, no necessiten de ser reinterpretades, del moment que fer-ho no suposa cap avançament respecte a l'estat anterior... Una simple opinió, per suposat, que no pretén ferir ànims ni molt menys.

  • Confusió¿? [Ofensiu]
    Djalí | 27-02-2008

    El català és la llengua i el mallorquí, el valencià, el xipella, l'alguerès, l'occidental... en són les seves variants dialectals: no confondre la política amb la lingüística. :D

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de El follet de la son

El follet de la son

98 Relats

172 Comentaris

85558 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Tener el valor, sabiendo previamente que vas a ser derrotado, y salir a pelear: Eso es la literatura.

(R. Bolaño)
_____________________

Cada nit de deliris,
quan la foguera es fon,
reparteix pols de somnis
el follet de la son.

Si us puc ser útil per alguna cosa:
pradinyus@gmail.com