Sonet ortopèdic

Un relat de: Atlantis
Com que els anys van passant i el cos ho nota
aquesta tarda me’n he anat corrent
a implantar-me un somriure profiden
perquè no se’m escapi una ganyota.

Per poder tenir el cutis d’una al•lota.
-com a Menorca en diuen del jovent-
a més a més d’ulleres de disseny,
la pell m’han estirat. Una carota

que ara duc tota plena de potingues.
Silicona en els pits i en un maluc,
i al gimnàs! per matar les pelleringues...

Prò malgrat tot viure se’m fa feixuc
sóc bleda i una mica pusil•lànime.

Cap pròtesi he trobat per la meva ànima.

Comentaris

  • bellesa interior[Ofensiu]
    magalo | 03-11-2012


    Molt simpàtic el teu sonet ortopèdic. Ben cert que només pensem en que l’embolcall faci goig i no procurem cuidar i embellir el nostre interior.

    T'agraeixo la pregària que m'has adjuntat al comentari que em fas al meu darrer poema. Una pregària que no coneixia. Sàvies paraules d'un gran mestre. Gràcies per compartir-les.

  • tresor impagable[Ofensiu]
    ales de foc | 28-10-2012 | Valoració: 10

    per sort, el més valuós de tots nosaltres no es pot comprar ni bescanviar...La nostra ànima és el que ens fa ser únics i especials..

  • Ai les aparences!!![Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 27-10-2012

    Com ens dominen oi? I allò que ens hauria de omplir l'existència de vegades queda oblidat.

    Però segurament hi ha pròtesis per l'ànima tot i que no les venen a Corporació Dermoestètica i les hem de rebuscar en el nostre interior.

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

160 Relats

1373 Comentaris

99171 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com