Somriu l'apatia

Hola Quetz!

M'ha sorprés aquest poema. M'ha sorprés perquè cada línia que llegia era una agulla més que se'm clavava dins la meva essència d'ésser humà.

M'ha sorprés cóm has pogut ressumir tant bé l'estat del món actual, el caos, la por,... era com veure una fotografia d'un planeta i una humanitat embogida i totalment descontrolada.

Me l'emporto cap els meus preferits. Per de tant en tant mirar-me'l i recordar-me a mí mateixa que hi ha moltes coses a fer encara.

Fa por aquest poema. I això és el que el converteix en genial.

Una abraçada i el barret. Que no falti.

Salz.

Rera el declivi de les il·lusions, rera la decepció, floreix aquest sentiment cada vegada més comú: l'apatia.
I és que vist el vist, queden poques coses per esperançar-se, les úniques potser són les que tenim més aprop les del dia a dia, les de la gent amb qui cadascú tracta... Però a nivell general, l'intent de convertir l'utopia en realitat quasi sempre ha fracassat...
No és estrany doncs que somrigui l'apatia...
De totes formes, jo sempre dic el mateix: les utopies estan per intentar fer-les realitat!

Tornes a tocar amb encert un tema molt interessant!

Això!

... com jo no s'ho creuen, això que dius. Potser un cert desencant, una lleugera somnolència, un polsim de deixar-se dur... Però, sou vius, enèrgics, més lliures que nosaltres fórem...
Bo, m'estic posant melancòlic.. i quasi sempre, això no és bo.
PS. Gràcies pel comentari. No sóc poeta, sinó narrador.
Ara comprenc la manca d'accentuació gràfica, en llegir-te la biografia... Teclat, servidor, ... Et demane disculpes, de tot cor.

m'has deixat impressionada...uns versos fantàstics
salut i revolta, companya

Quan s'arriba a veure i sentir tantes barbaritats sense commoure's i ens desdibuixen les realitats per manipular les guerres, ens fan oblidar les mancances amb els programes de televisió més estúpids i vanals, es té la sensació de que l'apatia ens fa estar en un estat de letargia i que no ens deixa reaccionar.
Cadascú va a la seva bola i els somnis utòpics queden ensorrats en l'oblid; em perdut els punt de referència per distingir la ficció de la realitat.

Per això en aquesta web, em fa molta il·lusió trobar gent molt jove, amb ganes de complir els seus somnis i veient el món amb els ulls ben oberts i mirant amb criteri i des de molts punts de vista...

Una abraçada i moltes gràcies per tots els teus comentaris tan especials, que creuen els mars i arriben plens de llum!

empre ens han empes a volar
en una llibertat empresonada:
La generació postmoderna, abandonadora del materialisme revolucionari a canvi del materialisme consumista del dia a dia, de la mediocritat utòpica, pequè l'utopia en l'han matat, violat, ...
Quetzcoat, genial, m'estreny el cor i l'anima.
Em fa por, la generació de l'apatia, que ni és del Leviathan, ni de la Tolerància, ni de la bandera roja... Tinc por de la meva generació.