soletat

Un relat de: Nyaelven

L'estiu ha acabat i ara tot torna a començar. La rutina envairà tot el meu món i l'emplenarà de classes i feina per fer. Feina que m'ajudarà a oblidar el sentiment de soletat que em domina quan veig les parelletes agafades de la mà, passejant, sense que res els destorbi, sense adonar-se que al seu voltant hi ha gent que no té la seva sort, gent que està sola i se'ls mira amb enveja. Vull sentir-me acompanyada quan els amics fan la seva, quan els diumenges de tardor plou i em tanco a casa a mirar per la finestra, vull que em diguin coses a cau d'orella quan m'envagi a dormir i que uns ulls atents em mirin quan em desperto. Jo només vull passejar amb algú de la mà sense que m'importi res més.

Comentaris

  • L'amor romàntic[Ofensiu]
    copernic | 13-10-2007

    Està ben descrit el sentiment de solitud, sobre tot aquell estrany desfici que t'assalta els diumenges a la tarda, però no et preocupis: Quan trobes parella, els diumenges a la tarda segueixes tenint el mateix desfici, i aquest neguit, aquesta insatisfacció és només el resultat d'una gran operació comercial: Si no ets un home o dona casat/da amb dos fills (no un ni tres) i un gos no entres dins els paràmetres de la família feliç i per tant, et falta alguna cosa. Jo crec que és una trampa, és clar, del consumisme que associa la consecució de la felicitat a un producte concret. Però a part del rotllo que t'estic fotent, m'ha fet gràcia que a la teva bio hi posessis una frase de Maria Mercè Roca que és cosina germana meva (el seu pare i el meu eren germans). Subscric totalment la seva frase que té a veure amb tot el que t'he dit: La insatisfacció produeix literatura, la satisfacció no. Però qui és que se sent totalment a gust amb la seva vida?. Pot ésser per això hi ha tants escriptors i altres artistes que també parteixen del mateix postulat. Però el que és important és que l'expressió, sigui quina sigui és una teràpia magnífica i ajuda a descarregar aquest malestar que tenim a l'estómac, quan ens sentim, diguem-ne, no totalment feliços.

  • SweetInnocence | 12-10-2007 | Valoració: 9

    Descrius molt be aquest sentiments de soledat que t´envaeix quan estàs sola, i veus que al teu costat tothom té algú que li faci companyia...

    SweetInnocence.

  • L'eterna soledat...[Ofensiu]
    onatge | 12-10-2007 | Valoració: 10

    Estic d'acord amb el que dius en la teva biografia que: quan estem bé no escrivim...
    En el meu cas és veritat que l'escriptura m'ha ajudat molt. M'agrada el teu relat. La soledat imposada és la més dura. Però també és en la soledat on ens coneixem.

    Però es clar, tenir una espatlla on reposar el cap, uns ulls que t'acompanyin amb la mirada, unes mans que et bressolin amb l'esperit de la carícia...

    salut i endavant. onatge.

  • Puntuació[Ofensiu]
    Adeta | 03-06-2006 | Valoració: 5

    Vigila amb la puntuació, no pot ser que en tot el relat no hi hagi més de tres punts. Pensa que quan un vol plasmar els seus sentiments i pensaments en paper, aquests es dibuixen i s'escriuen de manera abstracte, sense volguer, ja que només son pensaments. I aquí és quan l'ecriptor a d'intervenir, ha d'entendre el que vol dir i modificar les paraules perquè la gent ho pugui entendre. Anim.

    Adeta

  • L'ull de la subcultura | 21-10-2005 | Valoració: 8

    Jejejej es bonic, descrius un sentiment que molts em sentit, la solitud, compartir amb l'altre persona... i quan ho aconsegueixes ets feliç, tot i que molts cops al cap del temps ens oblidem... i això es una cosa que tenim que evitar.
    Apa noia trankila que algú trobaras, una persona que et digui que t'estima amb ulls sincers mentres observes els estels.

Valoració mitja: 8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nyaelven

Nyaelven

26 Relats

84 Comentaris

33530 Lectures

Valoració de l'autor: 8.98

Biografia:
Una vegada la gran escriptora Maria Mercé Roca va dir en una trobada: " Quan estàs bé no escrius". Aixó vol dir que tots els que escrivim encara que podem sentirnos "moderadament feliços" sentim que ens falta alguna cosa.
Jo vull que algú em digui " deixa'm ser el que et falta"
( porca miseria 25-12-05)

M'agraden aquestes frases, sóc feliç la major part del temps tinc molt bons amics, estic fent una carrera, però hi ha moments en que amb aixó no en tinc prou. Sóc massa exigent amb mi mateixa? O potser ja m'està bé ser moderadament feliç?