Sóc amb tu

Un relat que et puny molt endins . Amb fons de codonyat cuines sentiments d’enyor i mancança, tot fent un homenatge a aquest ser que sempre tindràs present dins teu.
Enhorabona per saber transmetre tan bé.
Vaig estar molt contenta de conèixer-te en persona.

Una forta abraçada reconfortant.

no tinc paraules,
jo també vaig fer un poema en record del meu germà,
gràcies per cuinar amb tanta dolçor el teu record
una abraçada molt emocionada

Ahir, mentre fèiem els panellets, em vaig recordar del tu poema, tan emotiu i evocador. I, al mateix temps, em va venir a la ment uns versos que tenia mig oblidats:

Vas morir, tot just ahir,
no com mor el dia
gronxat pel capvespre,
ni com el príncep
que es fon a l’horitzó
o la fulla groguenca
escolant-se a la tardor,
te’n vas anar
per un eclipsi de vida,
contra les cadències.
[...]
Què fràgils que som,
com les hores que cauen
del campanar i es perden
en l’eco dels muricecs.

Em plauen molt els teus relats, directes i plens de sensibilitat. Cada vegada que entro al web cerco les novetats d’un grup selecte, dins del qual hi ets inclosa.

A veure si coincidim algun dia a l’Smiling –si és que recupereu les trobades- o en un altre lloc.

Raül

una poetessa com tu podria mesclar cuina i sentiments i que el resultat esdevingui una joia.
Com sempre , quin plaer llegir-te !!!
Un petonàs, Núria.

Nonna

Avui, que ha afluixat la calor tan estiuenca que ens envoltava fins ara, que les fulles han començat a ballar sardanes per les cantonades, que la llum definitivament es retira abans... avui he dedicat el temps que es mereixia el teu poema, per rellegir els versos que composen aquesta recepta dolça, melangiosa i serena.

M’he posat el davantal i, al teu costat, seguint el ritme que tu marques, he anat observant el color, el to, el matís que m’has apuntat curosament.
He anat olorant la flaire i he seguit el moviment de la teva mà... i el batec del teu cor. He tastat la consistència i he apamat la mida de l’absència.
T’he sentit molt a prop, Núria.
Sóc amb tu.
Encara que temporalment desaparegui, colgada per la feina, el cansament i altres urgències.
Vull pensar que ho saps.

T’agraeixo molt la felicitació en el dia del meu sant: aquests detalls ajuden a que un dia sigui una mica més rodó!
De totes maneres, unes paraules teves sempre alegren el dia, sigui o no sigui assenyalat especialment en el calendari.
Vull pensar que també ho saps ;-))

T’envio una abraçada acolorida de tardor,
Unaquimera

Un poema de ritmes i metres alternants que produeixen un efecte de constant anar i venir, com el remoure de la cullera de fusta que fa giravoltar la matèria a l'escalf del foc que, tot i lleument ocult, se'ns manifesta.
Com si aquesta calor que se li transmet a la cassola on el codony, en l'alquímia quotidiana de la cuina clàssica, formarà el codonyat, fos també l0escalf dels amors perduts que la ment invoca.
No els recuperarà potser, però els transforma com el fruit en la pasta compacta del codonyat. I esdevé poema.
Una abraçada!
franz

vas cuinant paraules d'almívar, versos de tardor, records d'un temps en el que el germà t'oferia el seu codonyer per a que fecis dolços. I cada cop que remenes la massa ambarina, tornes a sentir la seva presència, la seva veu, el seu tarannà.

Meravellós poema de tardor i d'enyor. Crec que te l'he sentit recitar en alguna ocasió i, per tant, ja havia tastat aquest dolç codonyat.

Una abraçada de tardor.

tardorenca, però que sembla sols viu en els nostres poemes, doncs la calor fa que dubtem de si mai ha existit aquesta època de l'any.

M'agraden els colors que hi pintes i el gust que ens fas tastar, i el caliu que hi trobes tot llegint.

Malgrat tot i tot, bona tardor Núria.

Ferran

Quina melanconia tan trista i genialment exposada!


Sergi

Em sembla que, pel que veig, ningú entén el meu missatge. A mi, neonazis i policies també m'han fotut pallisses.


Sergi

Que endolceix encara mes el codony i el sucre que amb cullera de fusta
es va remenant dins la cassola que s’escalfa al fogons amb les brases
de les lletres dels poetes.

Salutacions

Josep

cuinat amb molt d'amor, amb tota la tendresa de tardor, amb unes imatges fortes i boniques, que fan sentir l'olor de sucre i llimona assaonant la carn premuda dels fruits del temps. Un poema trist i asserenat, com ho és la melangia. T'envio una abraçada

a

no puc més que agraïr-te el teu contacte, ja saps que m'esperona tanta amabilitat

una gran abraçada
joan

Caram, quin poema més tardoral, més desitjat aquests dies tardorals sense tardor climàtica. Tinc unes ganes boges que arribi realment, per trepitjar fulles i notar una mica l'aire fresc, la terra mullada, l'escriure més a prop. Poesia per guardar i rellegir sovint, sentint, enyorant, estimant, olorant. Una abraçada Núria.

Aleix

ple de sensibilitat que desprèn sentiment, escrit amb mestria
felicitats núria i de nou gràcies per ser tan amable

una abraçada
joan