Sobre els llençols

"I'm your man". Té collons, això. No sóc capaç de sortir de la meva habitació. "Take this waltz". M'agradaria viatjar. Però viatjar a cap lloc, que és on es troba tot. I tot és d'un metall corrosiu. És pitjor que una càmara de gas. Però m'agradaria ser-hi. Per experimentar. Cap llavor. Cap ésser viu. Soldats amb el cap ben alt i l'escopeta en posició de formació. Però tan morts com aquesta vida, que no fa mal ni bé, que fa caure en l'absurd. I l'absurd és un pou profund plè d'aranyes. La-ra-la-ra... ( música ). Vull caure d'una avioneta. També per experimentar. "Tower of song". Em vull tornar boig, si no ho estic encara. I si ho estic, m'agradaria elevar la meva bogeria al cub. No cal que em feu cas. El que passa és que cada cosa és al seu moment i al seu lloc. I jo, d'una manera absurda, estic aquí, recuperant-me dels petits vicis. Per cert, m'aniré fumant un cigarro. "Anthem". Com n'és, de gratificant, escoltar Leonard Cohen. Ara apretaré la pausa i aniré a la cuina a beure'm un got de llet amb nesquik. Ja sóc aquí. Ja he apretat el play. Sonen cinquanta-mil campanes en cinquanta-mil campanars que he construït jo perquè tota la ciutat es quedi sorda. Menys jo. Així podré dir el que vulgui, però, és clar, no podré exterioritzar els meus neguits, les meves emocions, els meus sentiments,... . "Democracy". Sóc un fanàtic de la bogeria. Crec que la jerarquització hauria de ser un art. Bé, de fet ja ho és, però m'agradaria tenir-lo tot ordenat. Una espècie d'arbre jerarquegeanològic de l'univers. De moment em conformaria amb l'univers material. Després ja em complicaré la vida. Però, de moment, el primer plat serà senzill.
-Gorg.
-Gorca!
-Gorg!
-No em miris així.
-Jo no t'estic mirant de cap manera.
I així comencen els conflictes.
Penso en el George Bush. No sé si el que porta la ve doble és el pare o el fill. Jo penso en l'actual president dels Estats Units. Si, Estats Units, la casa de Déu. Em pregunto una de les preguntes fonamentals de la humanitat: som violents per naturalesa, els humans? "The future". Ara potser deixo d'escriure. Són poc més de les sis de la tarda. Ja hi tornaré. No han passat ni deu minuts i ja torno a ser aquí. Vicia, això d'escriure. "Closing time". A sobre del que estic escrivint, hi ha uns apunts de quan feia jardineria. De moment, no he arribat a ser jardiner. I tampoc vull.
-Anna, què fas, tan sola?
-Espero que algú em folli.
-Ja et follaré jo! Et destrossaré els dos forats!
-Oh, sí! Si us plau!
-Doncs anem a casa meva.
Sortim del bar i al carrer tota la brutícia ens excita encara més. L'Anna porta mitja part de dalt dels pantalons mullada. I goteja. Aquesta és la meva. ( "Dance me to the end of love" ). Pugem al pis i anem cap al sofà, que és més a prop que el llit.
-Vols que posem una pel.lícula porno?-. Li pregunto.
-Sí! Si us plau!
Ens quedem amb roba interior. Els dos ho preferim així perque és més emocionant que quedar-nos completament despullats. La giro i li pego el cul. Ella va emitint gemecs d'excitació cada vegada que la pego. De sobte, es gira i em comença a xuclar la polla. La tinc tres pams de gran, així trempada. Em vaig aguantant mentre li vaig donant hostietes a les galtes que sé que l'exciten molt. Ella, cada x segons, treu la boca per gemegar d'una manera bestial. Mentrestant, s'està masturbant amb tres dits.
-Vull que m'hi cabi tota la mà! Vull que m'hi cabi tota la mà!
"Hallelujah"
-Espera.-Li dic.-Que posaré Johan Sebastian Bach.
-Però per què? Jo vull que em follis el cul!
-D'acord, però amb música.-Ella no para de masturbar-me mentre engego la cadena i poso el compact.
-Tira't al sofà, puta!
I llavors pel cul.
D'acord, ja hi tornem a ser amb el tema del sexe. M'agradaria escriure més profundament sobre altres coses. Potser em manquen coneixements. No ho sé. Un altre cigarro.
"Never any good". Ja no tinc tantes ganes d'escriure. M'agradaria llegir. "The great event". Fins una altra.