Simetria lliure en rodó

Un poema on desplegues una gran sensibilitat envers la vida, per tot el que ens envolta. Malauradament no tothom té en el seu cap una proposta tan honesta i positiva com la que ens presentes. Idealista? Potser sí, però si tots anéssim en aquesta direcció segur que tot mal ( físic i mental) desapareixeria, viuríem en harmonia i seríem infinitament més feliços del que ho podem ser ara.
Una abraçada ben forta, Sergi!

Molts "SI".... i, molt de respecte, t'animo a posar-hi un accent al SÍ !!! Pots, si vols. Podem i jo vull. És un camí creatiu.... !!!
Gràcies pel teu comentari al Relat... "Refugi".

La vida sense claus... En els pobles, les cases, encara avui, no solen tancar-se amb clau. sempre es bo deixar entrar l'aire i un veí necessitat.
Avui he llegit un tuit d'una monja que deia que s'ha descobert un magnífic sistema per xatejar en 3D. es diu prendre un cafè amb algú.
és clar que ens hem complicat la vida, i ens omplert de cadenes, cadenats i claus. Potser no seròa fàcil desfer tot el que ha esdevingut difícil, però algunes de els fites que porposes serien imporatnts, i no semblen tan difícil: que els mineral no sigui incriminats, per exemple: gran troballa, entre un raig de condicionals que vesses amb simetria lliure, clara i diàfana i sense claus.

I gràcies pels teus comentaris a Cul de món, els he anat seguint. Un aclariment et dec: sí falten capítols, però estan escrits fa temps, he anat publicant un cop ja tenia enllestida la novel·leta, perquè prefereixo que vagin sortint a ritme lent. Falten nou, el 16è ja està enviat fa temps però sembla que li costa arrencar.

I tant que tot seria més fàcil! Estic completament d"acord amb el que dius en el poema. M'ha agradat molt