Sí (que) cal, Íptic!

Un relat de: Mena Guiga
La Burga tenia un os a l'esquena (per a segons què) (i si li convenia deia que hi tenia un ós, més pesant, més feixuc) i només es tractava, potser, de la síl·laba extirpada del seu nom, Osburga.

La Burga, robusta morenassa d'aire tanzànic, de trenta-tres anys (edat de 'Jesucrista', afirmava, i si la titllaven d'inculta religiosa, uiiii, llavors es passava el dit més llarg pels baixos seguint el regueró fins a enfonsar-lo i remenava i, un cop llustrós i empastifat de la mena de iogurt que el túnel propi de goig li'n proveïa generosament, els hi esquitxava, acompanyant el descarat fet amb exabruptes (ella deia 'sexabruptes').

La Burga Yusafa Gust tot seguit, cansada i ofesa pel fluïd desaprofitat llençat d'aquella babalà manera, cercava una gandula on refer l'energia, esquenadretament o, a vegades, i si ho deia millor no contradir-la, esquenaesquerrament.

Exacte: la Burga era de descansar l'existència llevat de...

L'únic que l'apremiava i es tornava motiu de despesa calòrica i calorífica s'esdevenia quan en Dha Til la visitava o ella a ell. Un robust morenàs d'aire tanzànic venedor de dàtils turcs i argelians. L'havia conegut en comprar-n'hi a la paradeta passa-com-puguis on les caixes de les piles que contenien aquells fruits de les palmeres li volaven de les mans. Pel preu i per la qualitat. Aviat la dona anhelà el dàtil de Dha Til, que ben endevinava afí de delers gustatius. I com que en un racó del minso espai botiguer el negociant incloïa servei de cura visual en haver cursat mitjos estudis d'òptica (calia recuperar la inversió) on mirava els ulls (tots, els de poll i els altres i l'altre i l'altre), la Burga va voler fer-se'ls revisar. Allà s'inicià una passió com la de 'Jesuscrispa', ella definí, i ai de qui trobés què dir-hi.

-Sí cal, Íptic! Sí cal, Íptic!-exclamava gemegosa orgàsmicament, i ell mutis, enriolat i atent, no li corregiria pas com deia 'òptic', d'aquella manera li semblà més òptim i picà tots els ullets.

Enveges, és clar, ' a la punta de de la pala', ella descrivia. Tantes i tants feien dentetes esmoladetes rabietes perquè la parella no tenia pèls a la llengua (què hi tindria, doncs?) contant (oò, i a voltes mostrant) les seves experiències. La Burga explicava a les amigues i conegudes i el què cony fos, com el dàtil de Dha Til -a qui amorosament anomenava Íptic- encès, majestuós i hàbil feinejador, li repassava, resseguia, recorria els plecs inflats i tous de l'entrecuix. I com, oh encís de moment precís, l'òptic fruiter -o al revés- s'amorrava a la sucosa menja més dolça i exquisida que cap dàtil arxiselecte. Un tast i textura de massapà extraordinari que es desfeia a la llengua i, tu, afegia el detallàs de restar-ne un pòsit adherit al paladar, per rebobinar plaer més tard.

-Vols dir que m'hi he d'estar tanta estona, Burgona, ens estan filmant, sento vergonya!

-Sí cal, Íptic, go on, go on!-responia i que ella volia ser llesca de mai no acabar.

Amb el temps van crear escola a gran escala. Accepten cobraments diferits i divertits.


-------------------------------------
Afegeixo el comentari i el veredicte del jutge:

COMENTARI

Bé per la dona del llac! Això d'aprofitar el santoral per apropar-nos als productes de La Fageda, m'agrada. Soc dels que s'atabala amb els iogurts, però la lectura del text m'ha portat al súper per adquirir-ne un pilot per comparar-los amb els efluvis de la clivella de no us diré pas qui. Després d'un munt de proves no n'he trobat cap que iguali les característiques físiques i gastronòmiques de la mostra. Tanganika, em pots dir quin és el iogurt de les emissions de la Burga?
Després, per obra i gràcia dels fruits de la palmera que empalma, i d'aquí el nom, transmutes el iogurt en dàtil i el resultat són unes postres d'aquelles de sucar-hi melindros.

VEREDICTE

Anant, com va la cosa, de material per untar, m'inclino per atorgar els meus favors literaris al relat de Tanganika, Sí (que) cal, Íptic!

L'he recorregut amb un somriure i un ai al cor perquè m'he entrebancat vàries vegades en un genuí vocabulari enfilat amb una sintaxi marcadelacasa que em dona ales per aixecar-me ràpidament cada vegada que caic en un dels seus paranys.


Comentaris

  • Dàtils de mel.[Ofensiu]
    Nil | 11-04-2022

    Aquesta noia bruna i gandula, primària!, però si en canvi apta per a deixar-se anar en feines libidinoses m'ha captivat força a través del talent del seu Dha Til, xicot, que sap fer delícies que acontenten a ella..., que de beneita i inocentota no en té res!. Ben fet que fa! Nil.



Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

878 Relats

946 Comentaris

391050 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com