Ser prim

Avui començo règim! Acabo d'arribar del súper amb el "biomanan", les galetes integrals, les herbes per evacuar, la sacarina i quatre quilos de menjar pels conills. M'he instal·lat al menjador (a l'ex -menjador ) i he començat a llegir "Como adelgazar en quince días", "El secreto de las calorías" i "Tu voluntad y tu cuerpo" i, amb l'ajut d'una balança i un centímetre, en una llibreta de cent fulles he apuntat la data, el pes, i les mides de cuixes, braços, pits, cul i panxa: over, 90, 60, i una espatarrant regularitat a la resta (150 i una mica més, 150 i una mica més i 150 i una mica més). Seguint les instruccions dels llibres he començat per esmorzar dues molletes de galeta integral i un glop de cafè sense sucre, sense cafeïna i gairebé sense cafè i, aleshores, per distreure'm de la música que sortia del meu estòmac i que em demanava a crits alguna cosa consistent, m'he posat a plegar roba i he recollit les calcetes de la nena, estampades amb caramelets i bombons, el pijama ple de pastissos d'aniversari i la samarreteta que té impresos gelats de tots els gustos. Quan ja no era capaç de distingir si la gana m'estava rebregant la panxa o el cervell, he anat a la biblioteca a buscar un llibre, però només hi havia disponibles " Platarada y yo", " Cañas y birra", " El viejo y el pan", "Don Quijote a la plancha" , "Juan Salvador Galleta", "Proverbios y calamares" i l'obra sencera de Rapalamarinera Tagore. En vista de l'èxit, he intentat distreure'm comprant un parell de "cds" que em feien molta il·lusió, però la botiga era plena de discos de Julivia Iglesias, els Pets de monja, Sopa de Cabra de mar, MªDolores Pastelera, Jarabe de palo de trufa i les últimes habaneres del grup Peix Fregit. Al cinema feien "Cenando bajo la lluvia", "Tacos de jamón lejanos" y " En busca de la gamba perdida". Desesperada, he tornat cap a casa i pel camí he trobat aquell veí prim com un espagueti, la tia de Ripoll, blanca com la nata, el meu cunyat, amb les banyes de croissant, la meva sogra amb un monyo com un panet i, per rematar-ho tot, la castanyera venen moniatos. Decebuda de la meva sort, he entrat a una cafeteria i he demanat xocolata desfeta, tres croissants, un brioix i una ensaimada.
Em sembla que he malgastat els diners de la llibreta, la balança i el centímetre. A més, cada vegada n'estic més convençuda: "Més val tenir que desitjar".