SENSE PRESSES. XINO-XANO

Un relat de: MariaM
NO. NO. NO. Ho deia amb rotunditat. Estava enfadada i agitada. No li agradava ser allà; hi era des de feia uns dies. Intentàrem, un cop més, fer-li bonic, suavitzar la situació i va semblar que, de moment, es tranquil•litzava. Va entrar en un estat de somnolència.
Parlava en un murmuri. Caminava pel bosc, pel bosquet de casa, per la part que n'hi dèiem Arrabassada perquè li recordava el de la torre del tiet Pereira. Allà escoltaven la música provinent d’un gramòfon de l’època, mentre ella i la seva germana, prenien la xocolata desfeta.
En les seves divagacions anava i tornava d’un tema a l’altre. Tan aviat era al bosc, com a casa regirant calaixos perquè li faltava llana per acabar uns jerseis dels néts i, just en aquest punt, sortia de adormiment, per retornar a la resistència, als seus No. No. No. Consecutius.
Aquest mot, tan curt i feixuc alhora, ha restat molt de temps en el meu cor, clavat com una espina i pesant com una llosa. I, una altra vegada, una corrua de nos. A cada un em semblava que sofria una enyorança anticipada d’allò que no veuria més i del que no se’n volia desprendre.
Ja no era possible l’engany, només era possible la sinceritat i la veritat. I, l’amor, també. I, amb aquest amor, vaig començar a acaronar-la entre el silenci, no pas buit, que ens agombolava a tots els presents. Pocs, però. En aquest silenci on, de tant en tant, balbucejava un NO entossudit, vaig parlar-li a cau d’orella, de les petites coses de cada dia, casolanes i senzilles; dels estels que ja començaven a lluir en el cel... i després, de mica en mica, del pare que l’estava esperant.
En les seves mans blanques, boniques, encara, que reposaven esteses, hi hagué un lleuger moviment, i en el seu rostre aparegué un somriure, gairebé imperceptible, que el transformà..
No els hi tocàvem, les mans, per tal de no retenir-la; no volíem ser un obstacle en el seu darrer viatge, que, ara sí, iniciava tranquil•la i confiada. Sense presses, xino-xano, confiada perquè algú l’esperava.

Comentaris

  • Jornada ARC del Microrelat en Català[Ofensiu]


    Cartell

    Invitació

    Jornada ARC del Microrelat en Català

    Biblioteca Esteve Paluzie - Associació de Relataires en Català

    Dissabte, 21 d'octubre de 2017

    [ Inscripcions ]

  • Enhorabona![Ofensiu]
    MariaM | 16-06-2017

    Molt contenta i agraïda. Em fa molta il·lusió.
    He enviat l'autorització. Gràcies. MariaM

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VII Concurs ARC de Microrelats "Mitjans de transport" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ MITJANS DE TRANSPORT, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Mitjans de transport” que s’editarà a finals de 2017.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Tendresa en moments difícils[Ofensiu]
    MariaM | 25-02-2017

    En els moments difícils també hi cap l'esperança. Gràcies per compartir. Una abraçada. Maria

  • Tendresa en moments difícils[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-02-2017 | Valoració: 10

    Un relat que posa de manifest que es pot escriure amb tendresa d'instants difícils de la vida. Sembla que es troba en els darrers dies de la seva existència i la encara positivament al final. El no potser esdevindrà un si. Maria, una forta abraçada.

    Aleix

  • Molt bonic[Ofensiu]
    MariaM | 18-02-2017

    Gràcies Montserrat per la teva fidelitat, per a mi és molt important.
    MariaM

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 14-02-2017 | Valoració: 10

    un bon relat