Cercador

Llista categories

Sense notícies de la península

Un relat de: Magda Garcia

Ens agafem la mà i arrenquem a córrer. Em desperto i et veig al meu costat. Era només un somni. Em trobo tan aclaparat que ja no sé si dormo o estic despert. Tot és tan surrealista! Encara vivim a l'illa esperant que algun vaixell, radar o dron ens detecti i ens duguin a terra ferma. Tant de bo que algú descobreixi que aquí no es registra cap cas i vinguin a treure'ns de l'aïllament social en què vivim. Primer era romàntic estar sols. Però després de cinc anys ja tenim ganes de socialitzar i d'intercanviar algun contacte amb algun nou ésser, encara que sigui un virus.

Comentaris

Afegir comentari

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Magda Garcia

148 Relats

496 Comentaris

39933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració.

També he obtingut el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023).

Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >