Sense arc

Com sempre, m'ha corprès el teu poema.
Tot ell, em sembla molt ben construït i el títol molt escaient.
Certament és molt encertat comparar l'amor amb un arc i una fletxa. A vegades, ens delim per trobar l'amor autèntic, però, pot ser no tenim l'arc perquè senzillament, no és encara el moment que aparegui la nostra persona.

Penso, que, el fet que tinguis aquest sentiment tan fort i humà, que et fa estar en compàs d'espera, significa que trobaràs allò que busques, perquè t'estàs preparant. Al menys, això és el que em va passar a mi, i crec que tu també estàs en el camí correcte.
En fi, espero tornar a escriure aviat. Ara estic centrada en el dibuix...Això de la inspiració, té aquestes coses.
Una forta abraçada i cuida't molt!!!!!

Son aquests moments de meditació, de recerca dels nostres anhels, quan ens coneixem millor a nosaltres mateixos. Esbrinem que ens fa falta, que ens fa nosa...
M´agradat molt aquest versos ;

"Ressegueixo la meva pell amb la fletxa,
mirant de no ferir-me,
i no sento res.
Potser perque la fletxa és un objecte mort.
Et necessito."

Em de lluita sempre, per que mai em de deixar de ser nosaltres mateixos.

una forta abraçada

Densito