Sempre hi ha un pessebre

Potser el mes de Març no és el millor mes per llegir aquest poema, però no ho puc evitar. M'agrada la nostàlgia, i m'ha fet pensar en el meu pessebre, aquell que va fer el pare amb les seves pròpies mans, i que ja fa tants anys que no posem.

El nadal és una època indicada per deixar-se portar per la nostàlgia, pels records, però m'agrada molt la manera en què concentres tot això en el pessebre.

Tot, cadascun dels versos, ens porten imatges passades que ja no hi són... la vida canvia i potser massa, i les coses boniques es van perdent i es canvien per d'altres més... diferents...?

Però per sort, sempre tenim aquell petit objecte, aquell petit record que ens especial i té el magnífic poder de transportar-nos allà on a vegades voldríem tornar.

Bon poema. Felicitats.


Abraçadotes,


Salz.

Passen els anys, fins i tot els nostres, però aquell pessebre de la infància continua al seu espai de la memòria. Jo sempre recordaré aquella filosa tan original i qui deu saber on para ara. També m'encantaven aquelles casetes dalt del turó de suro. El pessebre i nosaltres i la cunyada que no ha vingut aquest Nadal difícil. Una forta abraçada Atlantis, bones festes i un molt bon 2013!

Aleix

o ho volem recordar així. Les persones van mancant a la cita del Nadal...cada any que passa ens remet als primers encontres, quan els avis encara tenien força i nosaltres érem els darrers de la cordada...un poema d'emoció i tendresa, delicat en forma i fons. Gràcies per compartir-lo amb nosaltres.

a

A cada estrofa anem avançant pels camins tortuosos de la memòria. Primer evoquem la imatge sens dubte fidedigna d'un pessebre parat en el lloc de la infantesa, el seu paisatge diminut en l'entorn demèstic. Després viatgem per l'entorn més ampli: un món que era contemplat amb ulls d'unfants, amb ulls "d'esperança", i per això ara apareix més benigne, menys hostil que l'avui. La infatesa, en efecte, no jutja: observa i absorbeix i en fa objecte de coneixement i d'experiència. En l'edat adulta, pel contrari, observem menys i valorem o avaluem més.
La darrera estrofa no s'allunya del passat, però el transforma en material, l'argila que bé podria ser del temps aturat, tot i que malmès, el derelicte que ens arriba a les mans després de les onades dels anys que ens separen del que ahir érem. Si són testimoni del que ha deixat d'existir, d'una banda, també ho són del que roman, de l'altra.
La nostàlgia té sempre aquest doble tall: ens congela en el passat, però ens consola amb la serenor de la felicitat experimentada (o inventada, tant hi fa).
El poeta fa dels materials del temps sensació i sentiment, ja que no normalment ordre ni esquema , això és tasca dels crítics, que modestament he assumit ara. Aquest molt reeixit poema deixa aquest regust dolç i una mica amarg, vida i enyorança, il·lusió i, en definitiva, recuperació de l'esperança. El mateix regust del temps que s'escola.

aquest poema que parla dels sentiments que el nadal ens retorna cada any.

gràcies pel teu amable comentari al meu poema eròtic-religiós

una abraçada i bones festes !
joan

Tendre i emotiu. Quants records em venen al cor!
Crec que abans ho viviem més intensament tota la família. Recordar aquelles figuretes amb les que d'amagat jugava i que sempre alguna s'esquerdava... Com ens brillaven els ulls aquells dies.

I és com diu el teu poema, reviure-ho és tornar a tenir als nostres estimats pares més a prop.
Un poema que cada Nadal és pot tornar a llegir, perquè cada any tenim els cors inquiets per recordar.

Una gran i càlida abraçada
Núria

Hola ;

Pel NADAL DE CONTE

l text en un arxiu en format word annex a l'email a tribuna@guimera.info

si vols afegir una imatge, en un ARXIU SEPARAT en el mateix email.

Gràcies i Bon Nadal.

Hola ;

Pel NADAL DE CONTE

l text en un arxiu en format word annex a l'email a tribuna@guimera.info

si vols afegir una imatge, en un ARXIU SEPARAT en el mateix email.

Gràcies i Bon Nadal.