Secreta tarda d'estiu

Un relat de: RATUIX

SECRETA TARDA D'ESTIU

Les mans em tremolen i el batec del cor sacseja el meu pit mentre respiro.
Plantada davant la porta m'adono que les mans em suen, estic nerviosa però ho vull fer; Obro la porta. He fet el primer pas.
He entrat d'amagat a l'habitació de la Marta, avui que ella no hi és. Els porticons són tancats, contemplo el seu desordre, sento la seva olor...
Travesso la penombra fresca i encenc el llum de la tauleta de nit.
Obro el seu armari, remeno els penja-robes i trobo aquella samarreta de tirants que tan m'agrada. Després trio els pantalons que s'hi adiuen: els texans gastats que tan bé li queden, amb estrips als genolls i esfilagarsats per baix.
M'he d'emprovar les seves "bambes", les All Star de lona vermella amb tot això. Amb tota aquesta roba que sempre em miro i li aconsello que es posi: "Et queda molt bé, Marta"
I em disposo a posar-me tota aquesta roba que he triat.
Som igual d'altes, tenim una estructura de cos molt semblant, vull saber com em queda el que ella duu per anar a la "Uni" o per quedar amb els amics i sortir a fer "birres". Fa molt que tinc aquest desig. Des que ella va venir a viure amb mi l'any passat.
Em vesteixo amb el cor una mica accelerat per l'emoció de fer això d'amagat. La samarreta ensenyat el tirant del sostenidor negre, els texans que em pujo com si fossin un guant a la meva mida... M'he posat inclús un tanga seu que ella em va dir que no es posaria més, que estava destenyit i que jo havia guardat per una ocasió com la de avui. Sé que el tanga és el que li fa el "cul maco" com ella diu, quan es posa aquests pantalons.
Ara em miro al mirall. Em veig amb la seva roba. M'encanta la meva imatge i somric. Potser el cabell me'l hauria de recollir amunt, amb una cua de cavall. I prenc una de les seves gomes elàstiques i em faig la cueta. Ara si! Em veig molt bé, em moc pel pis, surto a la terrassa i em sento comodíssima amb aquests texans i aquestes "bambes".
Danso salvatgement, com mai no he fet. Danso sense música, sento tambors dins meu, batecs d'emoció al meu pit... Sóc atrevida, sóc nova, sóc feréstegament viva !!
Quan deixo de dansar, em sento les galtes calentes, el cos actiu, un somriure m'omple el rostre i em contemplo a tots els miralls de casa.
Assumeixo el què he fet, m'empapo del moment, el retinc dins meu.
Li diré algun dia a la Marta que ho he fet? M'atreviré a canviar la meva roba, el meu vestuari, com penso sempre secretament?
No hi penso més. Em contemplo al mirall altre cop. És un narcisisme nou en mi. I m'encanta... Giravolto i em venen ganes de riure. Les meves rialles sonen per l'habitació de la Marta i per un moment penso que em delataran; que potser quan ella torni, el meu riure haurà quedat atrapat entre les parets. I absurdament, obro els porticons i la finestra del seu quarto per airejar-ho tot. Per esborrar els rastres d'aquesta petita dolenteria que he fet. Provant que l'aire s'endugui el sò del meu enriolament.


Ara em despullo i em trec aquesta roba que no és la meva. Ho torno tot al seu lloc, acuradament : La samarreta al penja-robes...les "bambes" al sabater... Em desfaig la cueta de cavall... Estic segura que la Marta no se'n adonarà.
Apago el llum, contemplo encara emocionada l'espai del quarto , surto i en silenci , tanco la porta amb compte.




-Hola, Marta! Ja ets aquí? Com t'han anat les classes?
-Ufff! No saps quina pallissa! Demà m'hauré de passar el dia a la "Biblio" per preparar un parcial. I tu? Què has fet avui?
-Doncs... No res. He estat a casa, tranquil·leta. He llegit i he cuinat una miqueta.
-Que bé! Espero que hagis fet un guisadet... Avui només he menjat bocates...
-Si, hi ha estofat de vedella. Amb bolets...
-Ostres, iaia, ets la millor. Ets super-enrrotllada. Escolta, que m'acompanyaràs dissabte a comprar roba? M'agrada tant que m'aconsellis el que em queda bé... Tens tan bon gust i em tries tan bé la roba...

Comentaris

  • Sorprenent![Ofensiu]
    Magrat | 03-09-2008 | Valoració: 10


    M'encanta aquest final! Com ja han dit per aquí abaix, descrius molt bé i fas entrar plenament en la situació...però no m'esperava la sorpresa final.

    M'encanten els relats on les coses resulten no ser el que semblaven...;-)

    Moltes gràcies pel teu comentari i fins aviat!

  • auauuuuu[Ofensiu]
    Jimbielard | 28-02-2008 | Valoració: 10

    no m´ho esperava. sorprenent. m´ha encantat. un 10!. i .. que be descrius!!! com m´he ficat dins de ple sense parar!! enhorabona!

  • Certament...[Ofensiu]
    boleta | 30-01-2008 | Valoració: 10

    ...un molt bon final... i per la guinda del pastís un 10

  • GENIAL!!!![Ofensiu]
    Blumun | 19-12-2007 | Valoració: 10

    M'encanta aquesta iaia!
    I m'encanta aquest gir en la temàtica dels teus relats.
    Molt sorprenent, tendre i divertit!
    M'ha agradat molt llegir-lo!

  • Passant la tarda.[Ofensiu]
    qwark | 13-12-2007

    Un relat tendre, divertit i fresc. Ara, no crec que això sigui exactament ciència-ficció (ficció potser sí, però ciència?).

    Un bon entreteniment per una tarda de tardor, en tot cas.

  • Secret inicial i sorpresa final[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-12-2007

    Un bon relat, precedit per un títol que intriga ( crec que a tots ens encanta descobrir els secrets dels altres! ), que comença amb una frase d'aquelles que t'atrapen ( perquè? ) i que es va exposant davant els ulls de la lectora amb cura, ni massa ràpidament ni massa lent, mantenint a bon ritme la narració, sense desvetllar fins al final el més gran encís de la trama.

    Realment, ha estat una estona de lectura molt grata, que m'ha deixat un bon somrís a la cara!
    Me l'emporto a favorits!

    Fins la propera, t'envio una abraçada càlida en mig del novembre fred,
    Unaquimera

  • Quina alegria m'has donat...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 01-12-2007 | Valoració: 10

    quan he arribat al final! Amb molta imaginació i saber fer, aconsegueixes que el lector visioni "una amiga d'edat semblant". M'han agradat tan el ritme que li has donat, com l'estructura. I destacaria a més el missatge que se'n podria desprendre: que el cor, les il.lusions i les ganes de viure intensament no estan subjectes a l'edat.
    Felicitats, Ratuix
    I una abraçada ben gran

  • Molt i molt bo.[Ofensiu]
    Siset Devesa | 30-11-2007 | Valoració: 9

    Tothom passa les tardes com pot. M'agraden molt aquests relats amb final sorpresa !
    Has treballat molt bé el ritme del conte i has mantingut la tensió fins al darrer moment.

    I moltes gràcies pels teus comentaris !

  • Secret de tarda[Ofensiu]
    megane | 29-11-2007

    Enhorabona per aquest relat, el primer que llegeixo dels teus.
    Jo algun dia probaré amb la prosa, però no sé si sabré inventar una història com aquesta.
    M'agrada el que passa i m'agraden les dones que has creat, són alegres.
    m

  • Més enllà del relat[Ofensiu]
    Anagnost | 18-11-2007 | Valoració: 10

    Supòs que, al final del realt, he compartit la sorpresa de tots els lectors. Però per mi, el relat m'ha contat una història, mentre el final m'ha obert una porta a la imaginació. Com m'ha agradat que fos la iaia la que s'emprovàs la roba de la Marta. És una manera de dir-nos que el cor pot continuar bategant dins el nostre pit amb il·lusions renovades, per molt de temps; i que l'edat no té res a veure amb les ganes de viure; i que hi ha iaies molt enrotllades, com dius.

  • de pells i carcases diferentes.[Ofensiu]
    Avet_blau | 17-11-2007 | Valoració: 9

    cossos bessons
    de pells i carcases diferentes.
    pero amb esperit semblant,
    il.lusio dels anys de plenitud,
    que no es perd a vegades.
    Avet_blau

  • extraordinari[Ofensiu]
    pereneri | 17-11-2007 | Valoració: 10

    m'ho he passat tan bé llegint aquest relat, i m'ha sorprès tant el final... tot i que després pensis: però que no veus que era l'únic final possible? (també podria ser la mare, però no seria tan clar). Molt bé, molt i molt bé.

  • M'has fet somriure[Ofensiu]
    pruna | 14-11-2007 | Valoració: 8

    La naturalitat i la frescor conviuen en el teu relat agafats de la mà. M'agrada molt com ho has aconseguit.

  • quina iaia![Ofensiu]
    tim burton | 11-11-2007

    més moderna... m'agrada el to dolç amb que ens ho has explicat... felicitats

  • ostres![Ofensiu]
    ANEROL | 04-11-2007 | Valoració: 10

    conec la manera teva de descriure les coses, els moments...però la iaia ha estat tota una sorpresa molt agradable. T'ho has passat molt bé...

  • Vida injusta[Ofensiu]
    Bonhomia | 03-11-2007 | Valoració: 10

    Molt sentimental, el relat. Trencant barreres... així s'aconsegueixen un munt de coses!
    Penso en la meva iaia materna i en lo reservada que és, al seu petit poble, on només va a l'església, al cementiri i a la peluqueria d'unes familiars a passar la tarda i els hi fa algun recado... que n'és, d'injusta, la vida! Voldria per a la meva iaia quatre-mil tresors, que els triés ella mateixa i... però és que no canvia d'emissora de ràdio perque li fa por no retrobar-la, es va fent gran... que n'és, d'injusta, la vida!

Valoració mitja: 9.69