INTANGENCIES

Un relat de: RATUIX
INTANGENCIES
He obert els palmells de les mans,
perquè dins hi tenia pessigor.
I un dolor ancorat de corall blanc.
I em contemplo les mans obertes,
adolorides i ertes. Les mans que
ja no et sostenen, les que et busquen
a palpentes, a tothora, a tall obert.
Acaronar-te em portava perfum d’alfàbrega fresca,
canyella d’India tallada, suau llum d’escuma de mar...
I em contemplo aquestes mans.
A la conca de l’esquerra hi queda
el retall d’un bes. Un aroma de mescal,
Una llum d’un finestral.
I en el centre de la dreta, la invisible cicatriu
de l’abandó. El polsim de primaveres que moriren
junt amb mi, verd enllà d’aquell jardí...
I ara tanco les parpelles,
doncs un rastre de fredor
m’avisa que els dies passen. Que tot es pot esvair.
I no sé si amb el dolor s’emportarà el què em
quedava.
Ara tanco les parpelles,
per si el temps em vol robar el que em resta
de tu i jo.

Comentaris

  • Tot el poema és preciós[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 15-02-2015

    però hi ha dues frases que m'han encantat:
    "Acaronar-te em portava perfum d'alfàbrega fresca"
    " A la conca de l'esquerra hi queda el retall d'un bes".
    Segueix escrivint, Ratuix.
    Una abraçada.

  • molt ben escrit[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-02-2015 | Valoració: 10

    Un poema precios

  • Les sensacions[Ofensiu]
    Josep Ventura | 12-02-2015 | Valoració: 10


    que transmet aquest preciós poema son com les de la pluja, el bosc, la nit, el vent...
    De veritat que m’encanta.
    J.