Tinc mandra a l'ànima...

Un relat de: RATUIX

TINC MANDRA A L'ANIMA

És perquè ha marxat la tardor
sobtadament,
que m'arriba de puntetes aquesta primavera.
S'escola i entra subtil per la vora
d'uns llençols llimona
encara emmandrits.

No sé si ara vull sentir
el crit del cel que amb goig i seda
noto tan a l'abast dels dits.

Un raig de sol d'estrany color
crida les meves mans
que fugen i em tapen els ulls,
migs ferits, per l'ardor
de l'or tendre, de l'or nu.

No la vull sentir, la tebiesa,
no la vull notar.
Que és llum
que fereix i encara
no tinc clar si vull eixir.

Em promet la claror de la finestra un delit de vertigen
que no puc assumir...
(terror i adrenalina en front del dia)
i les forces manquen
i no sé on he d'estar...
Un punt de mandra en la meva ànima em diu
que avui hauré de guaitar- encara-
la llum i la vida de finestrons endins.
I esperar...
Que m'esperi un poc més la primavera,
que encara no és
moment i hora pel tast.
El tacte d'herba, la pluja-vidre, el clam de l'alba
em tindran demà
quan ja m'hagi llepat les ferides i m'hagi guarit com un ca.

Demà podré menjar-me el sol a raig
i el deixaré que m'estremi la pell.
Demà voldre que les venes
i els cabells enrinxolats
prenguin el aromes nous de les maduixes i els vents
amb un alè de melangiós aroma a tarongina, de flor d'estel...




Comentaris

  • Crec que tens un fill[Ofensiu]
    Josoc | 08-05-2010

    i segur que està en plena primavera de la vida.
    Sense intentar comparar-me amb tu goso dir-te que llegeixis els meus "Pensaments de primavera".

  • s'escola subtil[Ofensiu]
    franz appa | 06-06-2008

    cada línia, cada vers, d'aquest poema, ple de textures, colors i olors.
    I espero, ja que arribo tard a ell, que tota l'expectativa d'un futur begut a raig, després del període suspès i latent de la primavera entrada, després d'aquest maig ple d'aigua a raig, es confirmi en un avui brillant i assolellat.
    Una abraçada,
    franz

  • Instant aturat[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-06-2008

    Aquest poema sap comunicar i ho fa.
    Reflexa un impàs entre dos estats, un moment de traspàs en un trajecte, una pausa en el procés vital d'avenç, d'aprenentatge, de maduració.
    Retrata aquell instant aturat en el temps, encara que no etern ja que el demà arribarà, inexorablement... en què ens deixem bressolar per la mandra, per la reticència, pels somnis, per l'esperança i ens regalem temps, no gaire però, perquè ens reconeixem.

    T'envio una abraçada plena de l'aroma ( gessamí, tarongina, terra mullada ... ) que més t'agradi,
    Unaquimera

  • un punt i coma[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-04-2008 | Valoració: 9

    Molt guapo aquest Relat.

    I si al "punt de mandra" que escrius... el canviem a una coma... potser passa millor....

  • Entre mandra i gosadia[Ofensiu]
    joanalvol | 20-04-2008 | Valoració: 10

    la mandra t'arreplega cap endins i esperes...
    la gosadia t'empeny enfora i escrius...
    un bell poema.

    Felicitats
    joanalvol

  • Anagnost | 20-04-2008 | Valoració: 10

    Reclosos dins de nosaltres mateixos, no és la primavera que ens fa mandra, ni és la claror que ens fa por. És sortir d'aquesta tebior interna, d'aquesta seguretat íntima, el contacte amb els demés, finestra enfora ("un delit de vertigen que no puc assumir"), allò que a vegades ens atemoreix. Sortir d'un mateix i acceptar la primavera de la vida, la tebior d'altres vides, la llum de noves situacions. el que no ens queda més remei que acceptar. Tot i saber que, adesiara, el refugi en la pròpia intimitat no sols no és negatiu sinó una teràpia estrictament necessària.

    Poema aquest per a la reflexió, ple de belles imatges, molt ben construït.

  • títol idoni[Ofensiu]
    ANEROL | 17-04-2008 | Valoració: 10

    per un estat d'ànim, en un poema plagat d'imatges molt logrades unes imolt boniques altres.
    Tens mandra avui, demà serà un altra dia
    Preciós

  • Fins demà, primavera[Ofensiu]
    Epicuri | 09-04-2008

    El que no fa cap mandra es llegir els teus poemes.

    Encara que la llum de tant en tant ferexi.

    No em fa por
    ni mandra
    morir...
    Ferit de poesía.

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: