Cercador
saber-te a casa
Un relat de: quetzcoatl- Compartir:
Una llagrima llisca
trista pero tranquila
rere el vidre de la vida
perque sap que has arrencat el vol.
Has set feliç i tambe infeliç
pero tot t'ha estat efimer,
perque es on has deixat la petja profunda de l'amor
que ha arrelat l'infinit del teu somriure.
Has set el nostre avi, el nostre pare,
el germa i el tiet, l'amic i el conegut.
Has set carn de la nostra carn,
saba de la nostra saba,
durant tota una vida que ara t'es eterna:
ets al pistil de la ponzella,
ets a l'alada pols de papallona,
ets al ball pausat de l'herba dels camps;
ets per sempre mes al nostre paisatge.
I sabem que somrius
tranquil de saber-te a casa.
Comentaris
-
Un bell homenatge que reflecteix el teu bell paisatge interior[Ofensiu]Jofre | 24-07-2005 | Valoració: 10
Quetzcoatl,
Per cert, no barrejo pas les messes, però no has de demanar a ningú permís per l'ús del que tu dius "localismes", no ets pas terra erma i et sabem sempre a casa: si ens permets que et fem nostra i tan preciosa com aquesta fotografia, Quetzi! Ets una artista i un goig llegir-te.
Realment tens tota la raó. És en les coses més senzilles, subtils on hi arrela l'exquisidesa de l'amor.
Toques de peus a terra i per damunt de tot, sí, Quetzcoatl, vius amb molta intensitat la vida.
Estimes i et sents estimada. Tranquil·la veient com allò més efímer, les teves paraules ho poden fer etern.
Una abraçada!
-
Una petita meravella més,[Ofensiu]brideshead | 19-05-2005
és aquesta que ens has deixat escrita.... un homenatge inoblidable per a una persona inoblidable.... i amb els teus versos, amb aquest entreteixit de pensaments que vas desfilant, es converteix en un cant sublim, dolç i etern a l'estimació que sents per ell i que per sempre més acompanyarà el teu cor.
"Saber-te a casa"..... jo em sento feliç de saber-te aquí.
Un petó molt i molt gran, és un autèntic plaer llegir-te! -
Molt bonic[Ofensiu]Sardaukar | 19-05-2005 | Valoració: 10
Molt bonic i molt profund, és d'aquells que et deixa una estoneta pensatiu, m'agrada molt.
Felicitats també pel títol, té un nosequè, com sona potser, que m'ha cridat molt l'atenció.
Encantat de llegir-te!
Una abraçada -
has fet un homenatge[Ofensiu]Ze Pequeño | 18-05-2005
Has fet un dels homenatges més bells que poden fer-se a una persona.
Sento la teva tristor i el consol de saber que, d'alguna manera, t'acompanya. Aquesta sensació m'és tan coneguda, i l'expreses tan clara, que més que plors, arrenca un tímid somriure de nostàlgia. M'agrada com escrius. Segur que n'està orgullós.
I espero no llirar-me mai dels teus comentaris, són meravellosos.
Petonets. -
descansa[Ofensiu]Gica Casamare | 17-05-2005
Descansa, ja.
Una abraçada.
l´Autor
90 Relats
822 Comentaris
161659 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.
Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.
Espero que us agradi algun dels meus relats!
teaspoontrader@gmail.com