RETRAT D'UNA DAMA

Et mirava amb sensualitat perquè havia vist tots els retrats que havies pintat i no volia ser menys que les teves exmodels. Inclinava una mica el meu cap per mirar-te amb més atenció. Vas saber captar la tristesa de la meva mirada, la tristesa d’una persona que estima, se sap estimada però el seu amor és impossible. Gustav, no hauries pogut deixar la teva parella per una humil model com jo. El vermell dels meus llavis i el coloret de les meves galtes et van seduir. Els teus ulls brillaven mentre estenies les pintures a l’oli en aquella tela aprofitada en la qual havies pintat un amor que la mort t’havia manllevat. La tristesa de la meva mirada era tan profunda com la que tenies tu quan observaves aquella noia tan ben pintada i de la qual et volies desfer superposant la meva imatge. El fons verd esperança pintat darrera meu te la va esborrar per sempre. Què fàcil és per un pintor desfer-se d’una imatge! vaig pensar. Els colors de la teva paleta em van donar un toc alegre en la meva vestimenta. Realment erets un expressionista de primera! Va ser tot un detall de part teva que no em fessis despullar com havies fet en tantes models. No calia despullar-nos per evidenciar la nostra atracció ara enregistrada per sempre. No et calia gastar més daurats, em vas pintar tal com era, sense ornaments, amb maduresa artística. Tot i així, he fet parlar de tu durant molt temps: la trista notícia que uns lladres m’havien fet desaparèixer encara ara em trastorna perquè pensava que tindria la fi de la teva examant desapareguda sota el meu fons verd. Vint-i-dos anys vaig estar reclosa perquè els covards lladres no van gosar venir-me a recollir en aquell amagatall del mur exterior del museu de la Galeria Ricci-Oddi de Piacenza en difondre’s la notícia. Em va trobar un jardiner el desembre passat.
Qui negarà, Gustav Klimt, que ets un artista de primera fila? Qui negarà que entre nosaltres hi havia alguna cosa més que la relació entre un pintor i la seva model?