Cercador
Res.
Un relat de: Pluja- Compartir:
Foscor.
Foscor, fum.
Foscor, fum, sang.
Res.
Al buit; aquí és on et trobes.
Sol; res ni ningú.
La solitud envaïda per la tristesa a fugit.
Només quedes tu.
Tu i la foscor;
Companya de cànons infinits.
És això l'eternitat?
La pols desèrtica es difumina.
El temps es perd.
Tu i el fum;
Amnèsic perfum estimat.
És això l'infinit?
Boira feréstega t'amanyaga.
Al cel cremen núvols somiats.
Tu i la sang;
Riuades de vida s'escolen.
És això l'últim trajecte?
Aigua roja que vas perdent;
ja no hi ets.
Només foscor, fum, sang.
No has aguantat, has fugit.
Comentaris
-
Ets corprenedora...[Ofensiu]Carme Cabús | 10-06-2005
...fins a l'últim alè. Ets una poeta d'alta volada, d'una sensibilitat que esborrona. Creu fermamanet en el teu art, que ningú regala.
Necessitem els teus versos i també la teva alegria. La necessito jo de tu, Pluja, que caus damunt la meva ànima tants cops eixuta.
Dona corprenedora, porta'ns el teu sol per tornar a encisar-nos.. -
pseudo | 10-06-2005 | Valoració: 10
El missatge és molt dur...
però amb els mots precisos que et fan sentir dins del relat... com sempre vaja!!
un peto i una abraçada -
M'agrada![Ofensiu]Magdeta | 02-06-2005
Quin poema. Ets clara i precisa, dius el què vols dir, sense posar-hi paraules que segurament sobrarien.
M'agrada, sobretot el segon vers...
Res.
Al buit; aquí és on et trobes.
L'he trobat simplement bonic... No res, fins ben aviat!
Una abraçada plena d'inspiració!
-
has fugit...[Ofensiu]Capdelin | 01-06-2005 | Valoració: 10
de plantar cara a tot allò que t'ataca... et refugies en la soletat que fa que t'acabis menjant a tu mateix... però la soletat cansada d'estar sempre sola, se'n va i només quedes tu... per lluitar, per decidir, per somiar...
perquè del RES pot sortir tot algun dia... aquesta és l'esperança que mai es pot perdre...
un petó i una abraçada!!!
l´Autor
58 Relats
191 Comentaris
70928 Lectures
Valoració de l'autor: 9.62
Biografia:
Buscar paraules per la biografia d'una persona que no es defineix és com intentar retenir la sorra del fons marí quan la brisa i el sol l'il·luminen.Tothom té dues cares:
- Riallera, boja, hiperactiva, innocent en el moment apropiat.
- Àcida, abstracte, críptica davant d'un full en blanc.
Fotografia: Fuga en dos colors (Kupka)
Per quan l'avorriment fa de les seves:
Algunes imatges