Pinzellades de vida.

Un relat de: Pluja

"... i es deixava endur per la música que l'envoltava i la feia girar, saltar, riure... viure. Aquella melodia que feia trotar els seus sentiments com si fossin cavallets d'un carrousel molt antic.

Es veia a ella mateixa cavalcant-los, aferrada fortament a la barra que sostenia el seu món, mai no hauria imaginat què passaria si aquesta es partís..."

Sort que el despertador era un objecte inanimat perquè sinó, encara a hores d'ara s'estaria recargolant de dolor al terra de la seva habitació. Per què tenia aquell timbre tan desagradable? Només de pensar-hi ja li venia un terrible mal de cap, i ni que fóssim divendres i tingués ressaca...!

Odiava els matins, odiava adonar-se que havia d'afrontar un nou dia, que hauria de prendre mil decisions; començant preguntant-se què esmorzar, continuant per com vestir-se i acabant per qualsevol fotesa que igualment se li faria un munt i l'abandonaria sense haver pres cap decisió.

No, no li agradaven els matins!

Odiava intentar obrir els ulls i trobar aquella resistència que només podia ser fruit de les lleganyes, passar-se les mans pels cabells i comprovar que, com cada dia, una mata de pèl desafiava la llei de la gravitat, però com que havia destrossat el despertador i s'havia adormit, ves a saber de quina manera i amb quines pintes arribaria a classe.

Sí, odiava els matins i aquella sensació de pesantor que experimentava els seu cos després d'haver passat llargues hores immers dins la inactivitat.

Però per sobre de tot això odia haver de deixar els somnis a mitges.

Ella era una somiadora nata. Durant el dia, mentre els seus companys omplien pàgines i pàgines d'apunts, el seu llapis romania immòbil, però la seva imaginació...

Ella era feliç dins el seu món, on les persones desagradables no existien, simplement es convertien en inoportuns rocs, que d'una puntada de peu desapareixien de la teva vida. On en qualsevol moment que es necessitessin apareixien uns núvols plens de dolçor en els quals et podies abraçar, plorar o simplement recolzar-t'hi per poder recuperar les forces que t'havien abandonat... Però aquest món sempre desapareixia per culpa d'un maleït so estrident.

Sí, odiava els matins, els despertadors i tot el que aquests comportaven.

Comentaris

  • Bones pinzellades![Ofensiu]
    Unaquimera | 05-06-2006

    Una persona que odia i somia... odia objectes i certes parts del temps, ... es delecta amb la seva capacitat de recrear mons irreals... com tants de nosaltres!

    Bones pinzellades aquestes que has donat, ben escrites: deixen un traç molt agradable de seguir.

    Tornaré a llegir-te, doncs.

    Ara et faig arribar una abraçada ben acolorida,

    Una quimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pluja

Pluja

58 Relats

192 Comentaris

68328 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Buscar paraules per la biografia d'una persona que no es defineix és com intentar retenir la sorra del fons marí quan la brisa i el sol l'il·luminen.

Tothom té dues cares:

- Riallera, boja, hiperactiva, innocent en el moment apropiat.

- Àcida, abstracte, críptica davant d'un full en blanc.

Fotografia: Fuga en dos colors (Kupka)

Per quan l'avorriment fa de les seves:
Algunes imatges