Subconscient.

Un dia més es va despertar. Va obrir els ulls i mirant fixament el sostre va decidir que mai més no tornaria a tancar-los, que ja no tornaria a posar els peus dins el món dels somnis.
I dels seus ulls no en va sorgir cap llàgrima, ni del seu cor cap sospir. No, ell ho havia decidit i així seria. Per què mostrar debilitat davant d'un fet que tu has escollit?

Amb la mirada clavada al sostre es va adonar que tenia unes ganes horribles de començar a viure la vida. Sí, estava fart de sentir-se lligat a aquell llit, i ara que havia decidit que no li calia tornar a la foscor de la nit, va sentir l'energia acumulada dins dels seus músculs, una energia que li manava moure's i sortir a caminar pel món.
D'un salt es va plantar just davant la porta de l'habitació. Va allargar la mà, i; què era aquesta tremolor que inundava tot el seu cos? Com l'última gota que tremolosa es precipita per l'abisme de l'aigüera, en un moment de flaquesa, tot el seu cos es va precipitar cap al sòlid terra.

Els seus llavis van poder tastar en primera persona el sabor de la derrota. La seva llengua escopia temors barrejats amb bocins d'odi per tot el seu voltant. Però va oblidar un petit detall. Es sentia humit, humit i enganxós. Tota la merda que havia escopit per culpa del fracàs se li havia enganxat com una pel·lícula llefiscosa que només el temps seria capaç d'ajudar-lo a vèncer i d'aquesta manera alliberar-se d'aquesta opressió. I es va deixar endur pel pes d'una nova derrota.

Un dia més es va despertar. Va obrir els ulls i mirant fixament el sostre va decidir que mai més no tornaria a tancar-los, que ja no tornaria a posar els peus dins el món dels somnis.
I dels seus ulls en van brotar les llàgrimes, i sospirs que venien directament del fons del cor. Tremolava. No volia tornar a tancar els ulls. No s'acostumaria mai a conviure amb el seu subconscient?