Fins on arriba l'abast del poder?

Encara sentia com les mirades penetrants dels altres vianants la despullaven enmig de l'asfalt.
Ja, en el fons sabia que la culpa era tota seva; per molt que davant dels seus companys escopís insults secs contra la societat incomprensiva envers les minories d'aspecte inusual.

Per poder suportar l'aversió que sentia en contra de tot tipus de poder s'havia creat una disfressa on amagava els seus temors. La cresta mig caiguda de color festuc, l'imperdible a l'orella, les malles dues talles més petites i el diminut top que havia comprat quan era una nena a Istambul eren el decorat que vestia el seu refugi.

Ja ho deien els ideals que seguia: Ensorrem el poder! Però ara, quan creia que l'havia pogut deixat tot enrere, s'ha adonat del seu gran abast.
Ha pogut lluitar contra el polític, però ara tremolant davant les bufetades que li estiba el vent, entén que ha caigut al parany d'una altra representació d'ell.

Les mirades que la despullen, que anhelen penetrar-la i tenir-la entre les seves carns. Aquesta és la seva tortura.
La raresa que la caracteritza, a través de la visió de qui la desitja, s'ha convertit en el major combustible per la foguera de l'erotisme que crema entre les seves robes. Sí, a les seves mans té l'eròtica del poder; aquest l'ha tornat a atrapar.