Com et dius?

Un relat de: Pluja

No puc més!
Encara sento aquesta llefiscosa escalforeta a la cara, i això vol dir que la pigmentació de les meves galtes deu ser d'un rogenc encès.
Per què sóc incapaç de controlar aquest atacs de coloració?

El pitjor és que a aquestes alçades de la meva vida ho hauria de tenir assumit, però no! És un trauma que ha quedat resclosit al calaix de la ignorància, entre tants altres fets que no vull anomenar.

Però en què pensaven els meus pares? Com volien que sobrevisqués a l'oceà del món, enmig dels depredadors insensibles de la vida? Com ho volien?
I, també he descartat la idea de que tot això sigui un càstig diví. No sóc prou important per moure tota la ment del cosmos.

No podien deixar l'originalitat per els meus germans? No vull arrossegar tota la meva vida aquests diàlegs absurds que m'enfonsen en la vergonya.

-Així que et dius Heura; quina gràcia!
-Sí... Gràcia?
-Ahà! Què li feies, eh marrana, a en Tarzan per què fotés aquells crits?

Ho veieu?! Sempre les mateixes brometes de mal gust. Només de pensar-hi noto aquesta sensació al rostre. Oh no!
No puc més!

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    L'epicurista Pol | 21-12-2005

    Moltes gràcies pels comentaris.
    I pensant en aquest text m'ha encantat la ideal del nostre calaix de la ignorància, és, simplement, brillant.
    En el meu cas, que em recordessis aquest calaix que tinc m'ha recordat que he de lluitar per buidar al màxim aquest calaix, encara que no pretenc deixar-lo sec, sóc humà, no se'm està permes.

    Una forta abraçada
    Pol

  • perdó...[Ofensiu]
    Capdelin | 19-12-2005 | Valoració: 10

    ahir em vaig assabentar que havies tornat a la web, em pensava que ho havies deixat... i m'he trobat una llista de relats immensa i jo sense saber-ho... i a més a més... fotos teves del bloc amb amigues... quin montatge!!! guapoooooo!
    quan tingui més temps et tornaré a llegir i a remenar la teva pàgina personal.
    Una abraçada!

  • Ahahah[Ofensiu]
    Màndalf | 29-11-2005 | Valoració: 10

    Si, recordo aquest repte; també vaig participar-hi i em va fer molta gràcia el teu relat, és original. Enfocan-te en la paraula "heura" fas un montatge sorprenent.
    Hauries d'haver posat les condicions del repte a la introducció, donaria més merit a la teva història. "Heura" era una paraula obligada, "resclosit" una altra i ara mateix no recordo les altres dues.

    Salut i força

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pluja

Pluja

58 Relats

192 Comentaris

68334 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Buscar paraules per la biografia d'una persona que no es defineix és com intentar retenir la sorra del fons marí quan la brisa i el sol l'il·luminen.

Tothom té dues cares:

- Riallera, boja, hiperactiva, innocent en el moment apropiat.

- Àcida, abstracte, críptica davant d'un full en blanc.

Fotografia: Fuga en dos colors (Kupka)

Per quan l'avorriment fa de les seves:
Algunes imatges