Titella del destí

Un relat de: Pluja

Com un titella del destí, ella es sentia lliure. Lliure per pensar, per parlar, per viure... sense cap lligam invisible que l'impedís volar entre els estels que ella mateixa havia escollit.
Però inconscientment va ignorar la veritat, la seva veritable essència; que simplement era una marioneta en mans d'una ment dictatorial.

Ella era feliç vivint envoltada d'aquest engany; però, què hauria passat si hagués obert els ulls al món i l'hagués jutjat des d'una altra perspectiva?
Què hauria passat si en comptes de seguir el plàcid curs de la vida, s'hagués qüestionat si veritablement tot el que estava fent era el que desitjava en el fons del seu cor?
Què hauria passat si la marioneta hagués pres consciència del que realment era?

Comentaris

  • meral | 07-09-2006 | Valoració: 8

    Jo quan obro els ulls al món i més crítica són amb tot el que m'envolta, és quan més titella em sento.
    Fins a la propera.

l´Autor

Foto de perfil de Pluja

Pluja

58 Relats

191 Comentaris

70783 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
Buscar paraules per la biografia d'una persona que no es defineix és com intentar retenir la sorra del fons marí quan la brisa i el sol l'il·luminen.

Tothom té dues cares:

- Riallera, boja, hiperactiva, innocent en el moment apropiat.

- Àcida, abstracte, críptica davant d'un full en blanc.

Fotografia: Fuga en dos colors (Kupka)

Per quan l'avorriment fa de les seves:
Algunes imatges