Titella del destí

Com un titella del destí, ella es sentia lliure. Lliure per pensar, per parlar, per viure... sense cap lligam invisible que l'impedís volar entre els estels que ella mateixa havia escollit.
Però inconscientment va ignorar la veritat, la seva veritable essència; que simplement era una marioneta en mans d'una ment dictatorial.

Ella era feliç vivint envoltada d'aquest engany; però, què hauria passat si hagués obert els ulls al món i l'hagués jutjat des d'una altra perspectiva?
Què hauria passat si en comptes de seguir el plàcid curs de la vida, s'hagués qüestionat si veritablement tot el que estava fent era el que desitjava en el fons del seu cor?
Què hauria passat si la marioneta hagués pres consciència del que realment era?