Cercle

Un relat de: Pluja

I amb l'odi a les mans ric de tu; de tu i de tothom, creient-me superior a les lleis del món.

Però;
De sobte,
Cau d'entre les mans
Aniquilant tota raó de ser.

(I ara, encara rius?)

I amb la tristesa per finestra em miro a mi; a mi i el meu món, creient-me un manyoc de penes que intenta sobreviure dins d'aquest joc.

Però;
De sobte,
La pluja que caurà
Adormirà tot aquest malson.

(I ara, per què plores?)

I amb els daus entre els dits em llanço al buit; al buit infinit, creient-me immortal a la raó de la vida.

Però;
De sobte,
Vas oblidar
Les creences que em mantenien ferm.

[Et pensaves que tot havia acabat?]

(I ara, què en faràs de l'odi que tens?)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pluja

Pluja

58 Relats

192 Comentaris

68328 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Buscar paraules per la biografia d'una persona que no es defineix és com intentar retenir la sorra del fons marí quan la brisa i el sol l'il·luminen.

Tothom té dues cares:

- Riallera, boja, hiperactiva, innocent en el moment apropiat.

- Àcida, abstracte, críptica davant d'un full en blanc.

Fotografia: Fuga en dos colors (Kupka)

Per quan l'avorriment fa de les seves:
Algunes imatges