Cercle

I amb l'odi a les mans ric de tu; de tu i de tothom, creient-me superior a les lleis del món.

Però;
De sobte,
Cau d'entre les mans
Aniquilant tota raó de ser.

(I ara, encara rius?)

I amb la tristesa per finestra em miro a mi; a mi i el meu món, creient-me un manyoc de penes que intenta sobreviure dins d'aquest joc.

Però;
De sobte,
La pluja que caurà
Adormirà tot aquest malson.

(I ara, per què plores?)

I amb els daus entre els dits em llanço al buit; al buit infinit, creient-me immortal a la raó de la vida.

Però;
De sobte,
Vas oblidar
Les creences que em mantenien ferm.

[Et pensaves que tot havia acabat?]

(I ara, què en faràs de l'odi que tens?)