Sempre hi ha un altre punt de vista...

Un relat de: Pluja

Amb els dits encuriosits i aquella mirada espurnejant, la Dèlia assaboria a través dels ulls aquell munt de colors mal distribuïts que s'estenien davant seu. D'allò, els grans, n'anomenaven mapa.
Ella encara era un microbi amb bolquers, però això no era un impediment perquè la seva imaginació recorregués la vida insaciablement.
Si clavava fortament les pupil·es entre aquelles fronteres imaginàries -o això havia sentit a dir-, estava segura que podria arribar a endevinar les formes difuminades dels nens que com ella vivien entre aquells colors. Potser des d'aquesta distància només serien com uns cigronets difuminats, però això no li impedia somiar com deurien ser, de quin color tindrien el cel i si com ella, en aquell moment miraven fixament un tros de paper.

De fons sentia la remor dels pensament dels seus pares. Dels seus llavis naixien paraules i idees que ella encara no comprenia.
Feia dies que totes les converses giraven entorn a un tal Estatut que hauria d'acostar la Independència, i que segons la seva mare així s'acabaria aquella maleïda l'esclavitud envers el país veí.
No, la Dèlia no sabia qui eren aquestes persones, ni de quin país veí parlaven, però desitjava de tot cor, com la seva mare, que arribessin ben aviat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pluja

Pluja

58 Relats

192 Comentaris

68334 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Buscar paraules per la biografia d'una persona que no es defineix és com intentar retenir la sorra del fons marí quan la brisa i el sol l'il·luminen.

Tothom té dues cares:

- Riallera, boja, hiperactiva, innocent en el moment apropiat.

- Àcida, abstracte, críptica davant d'un full en blanc.

Fotografia: Fuga en dos colors (Kupka)

Per quan l'avorriment fa de les seves:
Algunes imatges