L'últim crit!

Un relat de: Pluja

Embriagat pels teus records,
Ric de la teva absència.
Sí, rialles histèriques que han fos
Llàgrimes sinceres i incompreses.

Anestesiat per antics mots de consol
M'adormo envoltat per la teva essència.
No, no formaràs part dels meus malsons
Sinó dels somnis que maten la meva innocència.

(I llavors em pregunto: Què volies de mi?!)

Comentaris

  • Carai...[Ofensiu]
    L'epicurista Pol | 03-01-2006

    Veure entre somnis i miratges imaginaris sempre ha estat un repte meu, encara que crec que no és el tema del poema és el que em surt pensant en aquestes lletres.
    El misticisme dels somnis, expressions del inconscient i reflexions de futur... un mar d'opinions, algunes més certes que d'altres...
    Amb el poema se'm passen moltes coses pel cap, escrivint quelcom sobre ell i recordant el teu comentari: crec que només naltros tenim sentiments i som prou agoserats com per atorgar-ne a sers materials, que això no vol dir que en tinguin.
    El meu poema és la reflexió d'escapisme d'un moment tràgic. Simplement dibuixava el forat negre que sentia dins meu; dur i de fugida cap a un món incert com l'essencia de les pedres: nula.

    Gràcies pel comentari i salut!
    Una forta abraçada
    Pol

l´Autor

Foto de perfil de Pluja

Pluja

58 Relats

191 Comentaris

72089 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
Buscar paraules per la biografia d'una persona que no es defineix és com intentar retenir la sorra del fons marí quan la brisa i el sol l'il·luminen.

Tothom té dues cares:

- Riallera, boja, hiperactiva, innocent en el moment apropiat.

- Àcida, abstracte, críptica davant d'un full en blanc.

Fotografia: Fuga en dos colors (Kupka)

Per quan l'avorriment fa de les seves:
Algunes imatges