Remor de fons

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

Flueix el temps cremós, que ja tardeja,
dreçant les veles com clivelles blau
enllà. M'angoixa aquest silenci d'hores
properes, l'ombra humida d'un llinatge
d'aigua-sal. L'embasta d'incertituds
que enterbolien l'aire avui tan sols
difuminen l'horitzó. M'enlluernen
els càlids contrastos impressionistes
d'un vals lleuger de frisors i perfums.
La cadència que els uneix murmura
el secret encriptat i fragmentari
del destí. Me'n fa partícip, ho sé,
però em sento indefens i nu davant
d'aquella intrusa i voraç persistència
que la brisa sagna per enclavar-me-la
retina endins. Flagel·la l'esperit
de totes les volubles, versemblants
i falses percepcions de l'avenir.
¿Per què se'n riu, dels anhels i conjurs,
l'ingràvid zèfir que lleva i s'emporta
el vel de tantes solituds? ¿M'esquiva
com si fos un pària que mai no
podrà imaginar-se els límits del temple
del saber? ¿M'ignora perquè mai no
podré desxifrar allò que m'explica
malendreçant remors irregulars
al clos de l'èter? ¿O sols compadeix
la raó humana, incapaç d'encabir
parcel·les de futur endevinat?
Se'n burlen de tot, la brisa i el mar,
i ho fan a despit de barques i ports.
Saben qui som, què volem i on pactem
les nostres inconfessables renúncies,
malgrat que els importa ben poc, saber-ho.
Jo també sé, tanmateix, que el mar viu
de saviesa, i sap tant d'aquest planeta
com l'escorça terrestre coneix d'ell.
M'aconsella, l'orgull, que no me'n vanti,
perquè «saber-ho» -dit en puritat
i conscientment, «conjecturar-ho»- poc
m'ajudarà i de res no em servirà
quan albiri el perfil d'alguna tarda
esbossant-se seductora, eròtica,
mal·leable, fulgurant, transgressora,
nua, irresistible, lubrificada
i oberta al mar de qui n'és còmplice.
Mar, brisa i tarda libaran el nèctar
de les meves febleses, ignoràncies
i contradiccions, conjugant-se alhora
mentre flueixi el temps cremós i es trenqui
el plaent silenci amb una enigmàtica
remor de fons.


Comentaris

  • Dança de idees,[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 30-09-2009

    concert de mots,
    simfonia de versos!
    He descobert en aquest poema que ja havia llegit fa temps, una riquesa que no havia copsat el primer cop.
    Rebre un comentari teu és sempre una alegria.
    Gràcies per tot, Vicenç.
    Una carinyosa abraçada.
    Nonna

  • Excel·lent[Ofensiu]
    llamp! | 05-06-2009 | Valoració: 10


    El teu poema té tot el que ha de tenir un bon poema. Paraules encadenades amb imatges, sentiments i accions que et duen a pensar en el mar, com a protagonista i fil conductor del poema.

    Per la llargada dels versos i del poema en si, diria que has sabut copsar vívidament la intensitat emocional de sentir-te prop de les onades amb la remor de fons.

    llamp!

  • Felicitats!!!![Ofensiu]
    mjesus | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • L'he tornat a llegir[Ofensiu]
    JoanaCarner | 24-07-2008 | Valoració: 10

    Hola Vicenç!
    L'havia llegit fa dies i no te l'havia comentat. Avui l'he tornat a llegir, i tot recordant l'encís del mar, he gaudit novament de la sonoritat i de tot el que suggereix aquest Remor de fons, mentres flueix el temps cremós.
    Una abraçada

  • Dignes reflexions[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 12-06-2008 | Valoració: 10

    Un poema en què es conjuminen sensacions perceptives d'allò més evocadores. L'atmosfera és melangiosa però alhora molt bella. Amb aqueixa bellesa que supuren les reflexions més profundes i que hi apareixen ací tan ben plasmades. I com no, la mar torna a ser l'inequívoc testimoni de totes les profunditats humanes.

  • Aquesta matinada el llegia[Ofensiu]
    deòmises | 24-04-2008 | Valoració: 10

    Llegia cada decasíl·lab mastegant-lo perquè volia assaborir la seva bellesa. Em quedo amb el regust de la lectura plàcida i el resultat satisfet. Te'l volia comentar, però l'hora era intempestiva. I he pensat de fer-ho en caure el sol.

    Vés per on, la teva disseminació ha lligat el meu instint. No comentaré ni miraré si els decasíl·labs quadren; la bellesa de la composició és total i ja m'està bé.

    Gràcies, Vicenç, ja veus que compleixo i faig els deures. d.

    (PS: premiat a la meva comarca. Hauré de presentar-m'hi jo a Lluçà? Una abraçada)

  • Poema ple de força[Ofensiu]
    joanalvol | 24-04-2008 | Valoració: 10

    que deixa anar el fil de la madeixa sense por ni recança, fins arribar el punt on expresses, en els darrers 5 versos, no solament la personalitat adquirida sinó la força de la teva individualitat.

    L'he gaudit molt!

    Felicitats
    Joanalvol

  • Jo també...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 21-04-2008 | Valoració: 10

    ...vaig escriure un poema a un amic que m'ignorava perquè pensava que jo no tenia la saviesa que ell sí creia tenir, però en el fons son pobres diables eixes persones que tendeixen a menyspreuar-te pel que saps o deixes de saber, viure el camí és la veritat, l'única veritat.
    Salutacions de Vicent.

  • Premi encertat[Ofensiu]
    Sílvia Cantos | 12-04-2008 | Valoració: 10

    Felicitats per el premi, després de llegir aquest poema, dono tot el meu suport al jurat que te'l va atorgar. Meravellosos versos.

  • Meravellós poema, [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 04-04-2008 | Valoració: 10

    merescut guanyador del primer premi de poemes de Mar.
    Incomparable musicalitat que em porta bressolat per totes les estrofes carregades a vessar de encertats mots.
    Em sap greu no haver-lo llegit abans, però alhora m'legro d'haver-lo llegit avui. Felicitats mestre !

    J.Lluís Cusidó

  • COM SEMPRE M'HA AGRADAT![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 04-04-2008 | Valoració: 9

    Necesitaba contactar amb tu per que em donis el teu parer del meu ultim relat. Ja veuràs que els comentaris que tinc son una mica amenaçadors. Tinc el costum de parlar en primera persona, però sempre escric el que m'expliquen d'altres "generalment", vaig escriure el relat, "un mal any el té tothom " explican un cas de robatori a l'autopista i ara la protagonista m'ha explicat que per pura casualitat al cap de poc temps es va trobar en la situació que explico i que estan encara molt fresques les imatges viscudes no va saber reaccionar d'una manera més... posem-li "humana" davant l'atreviment d'una persona a la que ella no havia provocat ni tenia intenció de parlar-li mes que el necesari. Saps que passa? No m'agrada gens ni mica crear polèmica i penso que això pot portar cua i que se jo, fins hi tot puc tenir algun problema... Em dius el que en penses? Gràcies Vicenç, per la teva paciencia dintre del poc temps que deus tenir. Una abraçada ben forta. Eulàlia.

  • gypsy | 30-03-2008 | Valoració: 10

    Espectacular!, quin garbuix de genialitat feta mots!,
    la musicalitat de principi a fi, la sonoritat, un poema per als déus!

    I amb aquest títol, també impressionant!!

    un petó!!!

    gyps

  • Primer de tot...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 13-03-2008 | Valoració: 10

    m'afegeixo al comentari d'Unaquimera felicitant-te per aquest primer premi, sens dubte merescut.
    També coincideixo amb ella amb la resta, i per tant poc podria afegir-hi perquè llegint-la veig que no s'ha deixat rés del que hauria volgut dir, afegint-t'hi la bellesa que ella sempre aboca a les paraules.
    Crec que tinc una especial atracció pels poemes que, com el teu, ensenyen l'ànima per dins i despullen aquest "jo" individual que ens convida a reflexionar i a mostrar-nos que en el fons no és gaire diferent al nostre.
    Una abraçada!

  • Una remor molt personal[Ofensiu]
    Unaquimera | 05-03-2008 | Valoració: 10

    Ben merescut té el poema aquest primer premi!
    No és només un poema de mar... ni un poema bell... ni un poema treballat... ni em sembla només ric en mots encertadíssims, a vessar de suggeriments de tot tipus... és tot això i a més és un poema amb personalitat pròpia.

    Potser se la proporciona aquest jo que reconeix la seva angoixa, el seu enlluernament, la seva indefensió i nuesa, ... aquest jo que s'interroga davant nostre ( els lectors ) i ens ofereix així la possibilitat de compartir dubtes, o de respondre, si és que algú gosa...
    Aquest jo que admet serenament les seves febleses, ignoràncies i contradiccions em permet la proximitat malgrat la distància física i em roba el cor!

    T'envio una abraçada que col·loco damunt una onada i deixo en mans de la brisa, per a què te la facin arribar ràpid,
    Unaquimera

  • Una interessantíssima obra d'art.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 02-03-2008 | Valoració: 10

    Encara que no entenc molt bé el poema, no en tinc cap dubte que és una obra d'art molt evocadora, que ens transporta a un altre lloc.

    És comparable, i ho dic de cor, amb una melodia de piano: evoca llunyanament, però evoca.

    Una bellesa incomparable.

    M'has sorprès, Vicenç.

    Apa, salut!!

  • el mar viu de saviesa[Ofensiu]
    manel | 29-02-2008

    hola Vicenç,
    m'ha encantat passejar-me pel teu poema carregat de sal i de mar i de brisa. Vas encavallant els versos talment com es trenquen les onades de mitja tarda, quan el dia ja es marceix i el mar ens apareix més savi que mai, amb l'experiència d'un sol dia, però que ens sembla una eternitat. El temps s'eixampla oferint-nos una percepció diferent, que fuig de la nostra racionalitat. Som tan insignificants!, però a l'hora tot gravita al nostre entorn.

    Una delícia,
    Encantat de saludar-te,

    manel

Valoració mitja: 9.93

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: