I el setè dia va descansar

El primer dia, Ell va crear la llum. I la llum es va propagar arreu en forma de fotons. I es va fer de dia, i es va fer de nit.
El segon dia, va idear el firmament. Un espai infinit. Un cel que canviava de color segons la llum.
L’aigua i la terra les va concebre el tercer dia. Les va separar. D’una banda, la terra i de l’altra la mar. Aleshores, Ell s’ho va mirar detingudament i li va semblar que tot plegat estava molt buit. Era necessari omplir tot aquell espai i va decidir començar pel firmament.
Així, el quart dia hi va ficar una estrella molt gran, i també un satèl•lit que anava donant voltes i més voltes. Els va anomenar sol i lluna. Un sortia a l’alba i l’altre al capvespre.
L’endemà va omplir el mar de criatures llefiscoses i plenes d’escames que nedaven dins les aigües transparents. I després, va omplir el cel d’éssers amb el cos cobert de plomes que volaven desafiant la gravetat.
El sisè dia va posar tot d’animals damunt la terra. N’hi havia que tenien la pell llisa i es movien de l’aigua a la terra, i de la terra a l’aigua. Altres es bellugaven arrossegant el seu cos per terra i tenien la pell recoberta d’escates; fins i tot n’hi havia que tenien la pell recoberta de pèl i la sang calenta.
Aquell sisè dia també se li va acudir fer un ésser que se li assemblés. I va esculpir un home i d’un tros d’aquell home va esculpir una dona perquè li fes companyia.
Estava tan cansat de tot el que havia fet durant tots aquells dies que el setè dia va descansar. I va ser llavors, mentre dormia plàcidament, que es va sentir un tro molt gran i tot l’univers va esclatar.