Fuig!

Ell li fa un petó al front. Ella es fa l’adormida. Ell se la mira un instant i surt de l’habitació. Ella sent la porta del carrer que es tanca. El cric-crac de les claus. Espera una estona fins que el soroll de la moto d’ell es va allunyant.

Té el cos adolorit. Camina feixugament fins a la cambra de bany. El mirall li retorna la imatge d’una cara botida pels cops. El llavi partit. L’ull dret inflat, blavós. Li fa molt mal el costat. Damunt les costelles del cantó dret hi té una taca vermellosa. L’aigua de la dutxa li fa mal quan recórrer el seu cos.

Algú truca el timbre. Ella s’embolica amb una tovallola i mira per l’espiell. És la propietària del pis que li pregunta si està bé. Ahir a la nit, la va sentir cridar. Ella menteix. Tot està perfecte.

La cuina està sembrada de vidres. Mentre neteja la destrossa, engega la ràdio. La canterella dels nens de Sant Ildefons és com un bàlsam. Les veus infantils van cantant números i premis. Ella pensa en la gent que avui els canviarà la vida. El sorteig l’acompanya tot el matí mentre endreça i ordena la casa.  Ell ho vol tot al seu lloc. Tot ha d’estar impecable. Ella també.  

Torna a sentir el timbre. Aquesta vegada no hi ha ningú a l’altra banda. Algú ha passat un sobre per sota la porta. Du el seu nom. A dins hi ha unes claus, un dècim de loteria i una nota amb la paraula “Fuig!”. La seva llibertat en un tros de paper amb un número imprès.