Cercador
Relat obert.
Un relat de: Joan ColomEstava fart de repetir que, abans de participar en qualsevol dels quatre reptes del Fòrum, RepteClàssic, NanoRepte, ReptePoèticVisual o NipoRepte, els relataires havien de pensar-s'ho dues vegades: si hi participaven podien guanyar i convertir-se en convocants del repte següent, i en aquest cas havien d'evitar temps morts per respecte als altres concursants. Això els obligava a tenir pensat el tema d'un nou repte, per si de cas, a estar amatents a l'aparició del veredicte del repte en què havien participat i a convocar ràpidament el nou, fixant terminis suficients però no excessivament llargs. En el cas del RepteClàssic, a anar redactant els comentaris a mesura que arribaven els relats participants; i, amb els altres tres reptes, a publicar la llista de treballs enviats, per poder votar-los, i a fer el recompte de vots, ambdues coses sense esperes innecessàries.
Però ningú no li feia massa cas. Des d'aquell relataire tan brillant, que deia que els retards ell els comptava per setmanes, fins a participants novells que no estaven acostumats a la dinàmica dels reptes i que no reaccionaven fins que algú els cridava l'atenció, el nostre protagonista s'indignava quan descobria, al cap de l'any, que amb una mica més de diligència s'hauria pogut realitzar un terç més de reptes.
Entenia que calia fer alguna cosa per acabar amb aquests comportaments insolidaris. De fet, ja ho havia intentat una vegada: en proclamar el text guanyador d'un repte, havia advertit que, si al cap de 48 hores l'autor no havia donat senyals de vida, tots els altres concursants quedaven facultats per convocar el nou repte, i qui ho fes abans seria el convocant oficial. Recordava que aquesta innovació va ser mal rebuda per la generalitat de relataires, i a més la seva eficàcia era molt limitada perquè només assegurava l'acceptable diligència del guanyador en convocar el nou repte, però no quedava garantida en les posteriors intervencions: els comentaris i proclamació de guanyador, en el RepteClàssic, o la llista de treballs per votar, el recompte de vots i la proclamació de guanyador en la resta de reptes. D'altra banda, estava comprovat que amb simples amonestacions no s'aconseguia reconduir el menfotisme dels recalcitrants, així que s'havia d'empescar algun càstig al qual fossin sensibles, i després de molt cavil·lar trobà un sistema: es tractava de...
Nota de l'autor:
Com que al nostre protagonista no li faria gens de gràcia que desvelés el seu sistema, posant en guàrdia als destinataris de la seva acció, ho deixo aquí.
Però ningú no li feia massa cas. Des d'aquell relataire tan brillant, que deia que els retards ell els comptava per setmanes, fins a participants novells que no estaven acostumats a la dinàmica dels reptes i que no reaccionaven fins que algú els cridava l'atenció, el nostre protagonista s'indignava quan descobria, al cap de l'any, que amb una mica més de diligència s'hauria pogut realitzar un terç més de reptes.
Entenia que calia fer alguna cosa per acabar amb aquests comportaments insolidaris. De fet, ja ho havia intentat una vegada: en proclamar el text guanyador d'un repte, havia advertit que, si al cap de 48 hores l'autor no havia donat senyals de vida, tots els altres concursants quedaven facultats per convocar el nou repte, i qui ho fes abans seria el convocant oficial. Recordava que aquesta innovació va ser mal rebuda per la generalitat de relataires, i a més la seva eficàcia era molt limitada perquè només assegurava l'acceptable diligència del guanyador en convocar el nou repte, però no quedava garantida en les posteriors intervencions: els comentaris i proclamació de guanyador, en el RepteClàssic, o la llista de treballs per votar, el recompte de vots i la proclamació de guanyador en la resta de reptes. D'altra banda, estava comprovat que amb simples amonestacions no s'aconseguia reconduir el menfotisme dels recalcitrants, així que s'havia d'empescar algun càstig al qual fossin sensibles, i després de molt cavil·lar trobà un sistema: es tractava de...
Nota de l'autor:
Com que al nostre protagonista no li faria gens de gràcia que desvelés el seu sistema, posant en guàrdia als destinataris de la seva acció, ho deixo aquí.
Comentaris
-
És divertit[Ofensiu]SinKaLip | 25-10-2024
És divertit llegir-te. Estic comptant les paraules de 4 i 5 síl·labes que has fet servir.
-
Potser era un incomprès[Ofensiu]kefas | 25-10-2024
Digues-li que ara que està adormit no el desperti pas aquest secret.
-
Mai[Ofensiu]Prou bé | 24-10-2024
He pensat en RC com en una marató.
Amb total cordialitat -
Imperatiu[Ofensiu]SrGarcia | 24-10-2024
Trobo que tot això són manies, la veritat, de manies, cadascú té les seves, no cal dir; però em sembla un curiós imperatiu el de voler convertir les teves manies en llei universal.
Tant me fan els reptes i tant me fa la puntualitat.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Metàfores.
- Revetlla de cap d'any.
- Vint nanoocurrències sobre LA NIT.
- Bronze i marbre.
- Vint nanoocurrències sobre ALBA.
- Relat obert.
- De crestetes, empanadilles i pastissets.
- Haikus evanescents i descriptius.
- The Beatles.
- Vint nanoocurrències sobre EMPATIA.
- Català i/o espanyol?
- Concursant.
- La forquilla de Colom.
- La navalla d'Ockham.
- Smith el silenciós.