Rei sense regne

Rei en erràtica recerca
d'un regne perdut
guarnit de valuosos tresors
soterrats als llimbs d'unes veritats
que permeten arrapar
inexpugnables paradisos
amb el tip dels dits
i de les dites.

Reial figura
que cavalca a lloms
d'una mirada escorcolladora
tan agosarada
que es capbussa
al brou dels esperits
que transiten
pel seu tortuós camí
malgrat haver sigut víctima
de l'atac de bandolers
desaprensius
que li arrabassaren
bocinets de la seua confiança
en el gènere humà.

Insigne monarca
disfressat de bufó
no sent pudícia
d'engrescar les cercaviles
amb jovenívola comèdia
fins esdevenir pallasso
que plany amb silent melodia
a redós del drama de la solitud
de les nits de lluna buida.

- ¿Què cerqueu,
il.lustre ombra
tan esmaperduda
per aquestes ermes contrades?

-Sóc el Rei del Regne Perdut,
la meua missió és retrobar-lo.

-Em tem que heu caigut
en una terrible errada.

-Com goseu a tal insolència?
Un monarca jamais admet rèpliques,
a banda que no m'heu tractat
amb els honors de què sóc mereixedor.

-No dubte pas que Sa Excel.lència
siga digne de tots els honors, però...
¿esteu segur de l'existència
d'esmentat regne?

-...!

-Mai trobareu
tan excéls regne.

-Per què no?

-Perquè no sou un rei sense regne,
SOU UN REGNE SENSE REI.