Recordant-te...

... d'adolescència, que vol i dol, ara et trobo a faltar, ara retorno d'on ets, vull que estiguis amb mi però no potser. En un llenguatge planer, senzill, imperfecte, com cal si ens posem en la pell de qui escriu el poema. Aconsegueix reflectir un estat d'ànim molt comú entre els que deixen la infantesa i es troben en plena transformació cap a l'edat adulta. Bona feina, ens seguim llegint!

Només ens queda el record, que quasi sempre l'acompanya la rosada de l'enyor. Sovint ens hem de mal acostumar a l'absència de la persona que estimem, que ens ha donat la mà, la persona amb la qual hem compartit vida, silenci, paraules, carícies... I tot d'una tot s'omple de núvols que només ens fan ploure enyorança.

Salut.
onatge

He llegit el títol i no he pogut evitar clicar a sobre i ara no m'empanadeixo.
Primer de tot, gràcies pel teu comentari al meu darrer poema, sé que no és un dels millors perquè feia molt que no escrivia però m'has donat ànims per seguir fent-ho.
Ara vull dir-te que el teu poema és preciós, M'agrada la forma en que transportes al lector a la situació que expliques...
nosé m'ha donat la sensació de viure-ho mentre ho llegia.

seguiré llegint els teus relats

un petó

jOaneTa

Diu moltes coses, ho se.

Merci pel teu comentari al meu poema. T'he de dir que ha suposat per a mi molt esperonador.

El teu poema és senzill, amb algún error de tipografia, però sona bé.

També t'he de dir que jo faig molta poesia i que també acostumo a comentar poesia. També relats, però menys.

Ara que sé que vius a Vic, però que has voltat tota la geografia catalana, deu ser que et sents una mica desarrelada.

Celebro trobar algú com tu.

A reveure!

llampec

Uns versos curts que en transporten, com no, al desamor que impera en la majoria de pomes que molts adolescents escrivim. Tot i així, m'ha agradat molt.