Sense Ànima

Un relat de: RainBow_CoLouRs

Estàs a l'habitació, portes tancada tres dies, i ja no saps que pensar sobre tot allò.
T'asseus al llit, i rumies, i te'n adones de que tot a sigut fals, que res del que deia era veritat, que t'enlluernava mentin-te amb dolces paraules, però que al cap i a la fi, no sentia, ni pensava res del que deia.
Cruel, si i tu no te'n vas adonar, encegada com estaves per aquell enamorament.
És l'home de la meva vida, deies, i mira com has acabat.
Tancada a casa, plorar sens parar, a canvi de que?
De que ell se'n vagi a la discoteca cada dia, i miri a altres, que per ell son millors que tu, i tu segueixes plorant...
De sobte caus en un pou, un pou fosc i profund, crides, plores, però no sents ningú.
Busques una llum però tot es negre.
Veus una llum, t'acostes, no era una llum, era el reflex del teu mòbil.
Palpes la paret, no hi ha escapatòria, comences a cridar, a donar puntades de peu contra aquella roca, en que no hi ha més color que la foscor.
Et desesperes, et tires dels cabells, caus a terra totalment acabada.
Et toques el pit, et dones cops, i notes que sona com si fos de fusta.
I llavors és quan te'n adones, no tens ànima.
I sents una veu de fons que diu...
Without soul...
Te'n adones de que té raó, perquè de sobte deixes de sentir quelcom, no sents res, només penses, però tampoc pots plorar, les llàgrimes s'atrapen en cristalls arrodonits...

Comentaris

  • "<(^·^)>"[Ofensiu]
    estel | 15-09-2005

    mentres anava llegint el poema m'imaginava una foto que un cop vaig veure a la tele. M' ha transportat fins aquell pensament que saps que el tens però mai arribaràs a reconèixer. Moltes merxis per escriure, quan estic així, com tu, llegir poemes de gent que està com jo m'alegra, Pot ser massoca o un pèl imbècil, però està provat científicament que funciona jejeje. Consell, si t'has de passar gaires dies a l'habitacií, canvia't els posters antics, a l'estil redecora la teva vida d'ikea, et sents com nova.

    I ànims que la vida és massa curta i com més ens la compliquem, més llargasembla que s'hagi de fer.

    Petons i continua escrivint, ets brillant!^^*

  • malgrat...[Ofensiu]
    Capdelin | 15-09-2005 | Valoració: 10

    que de vegades tot surt malament i tot es veu tant negre... cal resistir i esperar que de nou una llum canvïi el color de la vida i es torni a volar...
    TU SÍ QUE TENS ANIMAAA!!!
    aprofito per dir-te que... gràcies per llegir-me tant i tant i per comentar-me tant tant tant tant... estic fos, tocat i enfonsat... ara no puc perquè tinc la colla d'amics a sopar a casa... però demà atacaré Jo... tremola!!!
    un petó i mil petons més...
    fins demà que et llegiré i et supercomentaré!!! brindaré per tu i els teus escrits durant el sopar...

  • Diria que sí[Ofensiu]
    solarin | 14-09-2005

    Tard o d'hora ens sentim així. Perquè aquella persona ens "traeix", menteix, utilitza... Trist però cert '^^
    Vaja, que t'has expressat molt bé, triant les paraules per crear aquesta atmosfera de tristesa i desesperació... però anima't! :p

    Per cert! Moltes gràcies pel teu comentari ^^ i pel consell :p començaré a fer-te cas.
    Et seguiré llegint!

  • per desgràcia[Ofensiu]
    Leela | 14-09-2005

    em sembla que totes ens hem sentit així alguna vegada...
    Puc dir-te però, que amb els temps i amb unes quantes relacions més (i encara que ara mateix no t'ho sembli) les coses es comencen a veure d'una altra manera...
    Estic segura de què un dia et sentiras plena de ser tot el què ets, que segur que és molt! i els amors no correspostos o els amors acabats et faran tristesa, et faran tancarte.. però només una estona.. i sortiras amb un somriure ben ample per menjar-te el món altre cop !!!

    Hi ha un món ple de persones meravelloses per conèixer... no passis més estones tancada a casa!

    Petons!!

    Leela

    Ps. gràcies pel teu comentari

  • xaropdetu | 09-09-2005 | Valoració: 9

    m'ha agradat aquest relat teu, amb desesperació buscant una solució. Algun cop ens hem sentit aixi tots, pero la foscor igual que la boira sempre marxa. petons!

    xarop

  • ui angles...[Ofensiu]
    PoetaMort | 09-09-2005

    Primer de tot dirte com tu ho as fet que si recordo la trovada del gener pero no se qui ets pel nick.

    Despres que en el text hi han dues paraules en angles... ves a saver que deuen voler di "jo i l'angles" tot i que pel context mo puc imaguinar. Esta ben escrit i ma agradat.

  • la buidor...[Ofensiu]
    naimma | 07-09-2005



    M´grada el teu escrit. Descrius la buidor que et deixen d´una manera màgica.

    Ànims guapa!

    naimma

  • Dessolació[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 07-09-2005

    Un escrit que m'ha semblat terriblement decadent i interior. Descrius com et sents d'una manera molt gràfica i clara. Amb paraules ben senzilles, fugint de dramatismes que esgoten la mirada.

    M'he vist molt identificada. Quàntes vegades no hem plorat perquè creiem que ens han trencat el cor!! Fa molt mal veure com sembla que la vida s'escola d'entre els nostres dits, per culpa d'unes paraules o d'un gest que no esperàvem.

    La traició, si és que se'n pot dir així, d'uns sentiments en els què creiem, en els què confiàvem cegament i que han resultat ser falços.

    Tanmateix, tot passa. Per sort o per desgràcia (a criteri personal) res no dura per sempre. I sempre, tard o d'hora, torna a sortir el Sol.

    Una abraçada.

    Salz.

  • Sense anima[Ofensiu]
    yunaplena3 | 06-09-2005

    OstRES cuanta raò tens... i qui no s'ha sentit d'aquesta manera alguna vegada?¿ He llegit el teu relat i m'he vist a mi mateixa... Fa molt mal quan una persona et diu que t'estima i despres t'adones de que t'ha mentit... Bé maca que m'encanta com escrius i moltes gracies pel teu comentari!! Ens veiem per aqui i al msn...
    Molts petunets i una forta abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: