Maltractadors...

Un relat de: RainBow_CoLouRs

Maltractadors…
Perdona, de que parles? Ah, es que no ho saps potser qui són?
Si home si, son aquells homes que segons ells només avisen a les dones de que el que han fet no és correcte o simplement a ells no els i sembla correcte, i diràs però no es lògic, aquelles dones no són gossos, no!, exactament, però aquestes persones creuen que les dones som la seva possessió i ells el nostre Déu, que hem de fer el que a ells els hi sembli correcte i coherent, res més a la que et passes de la ratlla, et donen un avís.
Ah.. i en que consisteix aquest avís? Que en que consisteix! Doncs mira... per exemple te'n recordes de la veïna del quart? Sí, dona, aquella que segons el seu marit s'havia caigut de l'escala netejant i s'havia fet un traumatisme craneo-encefalic.
Ah, la Quima! Si, la Quima, però es que potser tu t'ho creus tot això del traumatisme per l'escala? Tu qui et penses que crida a la una de la nit? Doncs la Quima, perquè al seu Déu no li ha semblat be que vingui a aquestes hores de la nit, i com no l'ha hagut de estomacar perquè sinó, segon ell no aprèn. Però sincerament! Saps que els hi passa a aquests homes així? Doncs que son persones que principalment no estan bastant be del cap, i per segona que tenen molta por, viuen sempre atemoritzats, ens tenen por a les dones, por a que els deixem, por a que els abandonem, por sobretot perquè veuen que a vegades som superiors a ells, en la feina, en la forma de treballar, simplement, en més d'un cinquanta per cent de les coses. I es això saps? El que els fa tenir aquestes reaccions, perquè hi ha dos tipus d'homes els que accepten el futur i els canvis que això comporta, tenint en compte, que amb això inclueixo també la millora del paper de la dona en la societat actual i com a poc a poc va avançant fins a càrrecs molt importants, on algun homes encara no han arribat, que han desenvolupat una manera de fer en el treball, una puresa, una sensibilitat, que a al gent li agrada. I després hi ha els homes aquests, els que no ho saben acceptar, els que son masclistes de pura raça.
I saps tot això del treball es una cosa que no passava abans, quan els homes eren els que treballaven i portaven els diners a casa, quan eren ells els que manaven perquè ells havien pagat aquella cas ai pagaven el menjar diàriament, però no et pensis que abans també existia el maltractament físic i psíquic, el que passa que com abans les dones ens teníem que encarregar de la casa, havíem de plorar en silenci perquè com alguna persona ens sentis, ho revelaria al marit, i ja ens tocava rebre una altra de bona. Abans.. s'havia de plorar en silenci o aguantar-te els plors simplement.
Bé Paquita jo t'haig de deixar que he d'anar a la fruiteria encara, la Laura vol que li faci macedònia aquesta nit.
Blanca, tu has pensat en escriure tot això que m'has dit? Sí, tranquil·la, d'aquí poc sortirà a la llum...

Comentaris

  • Gràcies en nom de les dones[Ofensiu]
    Carme Dangla | 28-09-2005 | Valoració: 10

    Tot el que es faci és poc on s'accepten tants comportaments discriminatoris per les dones o qualsevol grup de persones que l'altra part considera inferior.
    I és d'agrair qualsevol esforç que es faci com els que fa la Rainbow per canviar les coses, com el poema sobre les prostitutes.
    Hi ha tanta dona enganyada, que des de petita ha après que és inferior a l'home.
    Hi ha tant home que creu que té algun dret sobre la dona, que treballen tots dos però és ella qui va a comprar, qui cuina, qui renta la roba i la casa.
    Homes que es creuen bons companys però no ho són.
    Em van explicar que una vegada per televisió va sortir una dona en un programa que parlaven del maltractament. Va dir que ella, no, que tenia molta sort perquè el seu marit només la pegava quan s'ho mereixia.
    Dones a les que hem de fer veure les coses com som, i treure de la trampa de la dependència de l'home, del què passarà amb els nens i tot això.
    També he vist que hi ha homes que semblen normals que quan beuen es converteixen en bèsties plenes de gelos, superioritat i violència.
    Però també alguns homes meravellosos, que cal saber trobar i que es creuen iguals a nosaltres, per Relats em sembla que n'hi ha bastants, de totes les edats.
    Gràcies Rainbow per ser dona i per recordar-nos el que els hi passa a moltes.
    Gràcies per suportar els rotllos d'una creguda i pesada com jo.
    Fas molt bona feina
    Una abraçada amb la tendresa que els hi falta a moltes.

  • Mmm, ... [Ofensiu]
    OhCapità | 22-09-2005

    com et vaig prometre aquí estic comentant un relat de temàtica massa actual.

    Primer de tot crec que hauries d'intentar fer frases més curtes. Vigilar la puntuació per donar-li més intensitat quan calgui i atemperar el discurs de la narració per colpir després al lector. A part dels accents que et deixes crec que el relat hagués estat més punyentde forma no fent aquestes frases interminables (tallen la respiració més pel fet formal que pel contingut).

    El contingut és esfereídor, tot i que el temps verbal utilitzat fa allunyar-se una mica i veure-ho des d'una certa distància. Però no per això deixa de colpir l'ànima.

    Observo que els teus escrits tenen una certa tristor, mmm, ...

    Quan tingui un moment tranquil t'envio un mail.

    Un petó dolç i tendre per vós!

    OhCapità.

  • el maltractador...[Ofensiu]
    Capdelin | 16-09-2005 | Valoració: 10

    és una persona prepotent, masclista, poc sensible, moltes vegades la seva segona residència és el bar, l'alcohol... usa el maltractar com arma dictatorial, els que l'envolten són esclaus seus, la vida no té gaire importància per a ells, sol fer moltes promeses de canvi, és mentider, posseidor... una merda de persona!!!
    ho has reflectit magistralment en el teu relat...
    felicitats...
    un petó i una abraçada!!! (Capdelin ataca!!! )
    PD. t'has tornat boja? tants comentaris...!!! Gràcies, maquíssima!

  • Doncs...[Ofensiu]
    pseudo | 05-09-2005

    Com em vas dir he llegit aquest relat.

    En general m'ha semblat molt bé, és un tema contra el que s'ha de lluitar, i una molt bona manera de fer-ho són els relats com aquests. Hi ha cosetes pero, que crec que podrien estar millor, per exemple, em sembla haver vist alguna falta :P (jo en faig a dojo) , i que el relat es fa "curt" , vaja que crec que podies atacar-lo més encara. De fet pots anar fent més trobades entre la Blanca i altres :P.

  • Sareta_16 | 04-09-2005 | Valoració: 9

    aquí has tractat un tema dur i colpidor que per desgràcia existeix i cada cop es donen més casos.. U.u
    Ens ho has redactat molt bé, d'una forma simple i senzilla i el final clavat!;)
    Bonic missatge ens has donat, m'ha agradat! ^^

  • snif…[Ofensiu]
    Boo | 03-09-2005 | Valoració: 9

    Quina ràbia… impotència?… ganes de cridar… ràbia, ràbia, ràbia. Com pot existir?… Ho sento, no m'entra al cap.
    Per un altre camí: abans m'has comentat :), merci! els comentaris em fan no oblidar aquesta web; doncs, noia, no he vist la pel·li que em deies (Hotel Rwanda) pero l'he agafada per aquesta nit (tot per la teva influència :p), ja et diré el qué.
    Fins aviat!

  • mal de sempre[Ofensiu]
    edgar naúj | 02-09-2005 | Valoració: 10

    ... és aquell que no sap estimar, és aquell que no sap ser estimat, és aquell que no mereix ser estimat... per què s'els estima, doncs?
    Realista i tristement esclaridor. Tristement perque parla de la crua realitat.
    Fins aviat. Petons.

  • Llibre | 02-09-2005

    Una crítica a un mal ben actual. I narrada des d'un punt de vista particular: ningú no ens ho està explicant, sinó que és un diàleg entre dues persones, i només al final, una d'elles diu: Blanca, tu has pensat en escriure tot això que m'has dit? I aquest és el motiu del naixement del relat.

    Ben trobat, aquest recurs.

    Fins la propera,

    LLIBRE

    PS.- M'agrada el diàleg sense fer les acotacions pròpies de guionet a cada entrada. I suposo que precisament el teu joc anava per aquí. Però crec que hagués fet falta una certa puntuació (comes, punts...) més acurada per facilitar la fluïdesa de la lectura. És una opinió subjectiva, evidentment. Espero que no et molesti que t'ho hagi comentat.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: