Ho Sento... Es Massa Tard

Fa6DiesQueEnsVamVeure, QueElCDMVaSerCDMUnitDeDebò!

i io et komento ara, 29 de gener de lany seguent..siesq..ains..! po wnu..xD sok na mika retrasadeta..(A)

ainsS!! I/R/A!!! xDDDDDD teSt lauraipaulial! jojoJoO! si te problemes..AIS..handbol..arkitectura..xDD nosta malL! calle, carrer, weeeee! xDD nose noia..al cap i a la fi..tts passen l 'test', tria tu, el q mes taradi ú.Ú xDDDD po io, xsunalment, t rekumanu l'I aiXi d foRa..o si mes no, es el q mes axia ma fa a mi xDDDDDDDDDDD (ruben krinyu q testimo molt eh..jojoj xDD) nu nu..nuxXe..ia za vura nina!! =D
moLs peTooooooonS! tKkkkkieDuu!

PauLa*

per recuperar el temps perdut.
per aprofitar les oportunitats ja passades.
per obrir els ulls i adonar-te'n.

Ho sento... és massa tard
per venir i intentar canviar-ho tot...

L'espera i l'esperança tenen uns límits, i sovint arriben al seu final. Potser perquè ens n'adonem de que els somnis també tenen data de caducitat... perquè mantenir-los sempre vius ens faria massa mal...

ens eiem per aquí!
Gemm@

Ho sento...
Es massa tard...

La dictadura del temps, ens carreguem el present carregant-li l'etiqueta del passat... per fugir cap al futur??????? O no, potser si que és veritat.

El meu cor ja t'ha oblidat...

m' agradat el poema rainbow, però perquè és recorda el que hem viscut encara que sigui trist, perquè dèiem ....ho sento, si no es nostra la culpa, perquè fem poesia d'alguna cosa que no ens agrada, que ja ha passat...............no serà que no ha passat...........no serà que tenim por de que ens torni a passar? i per això comencem a preparar el camí, a suavitzar-lo fent poesia abans de tornar a enamorar-nos una altra vegada ?comencem un altra amor pel final? Un bonic poema per acabar o començar de nou.....

sense embuts. La vida és aixì, sens dubte, i sovint hem de recordar-nos-ho per no malmetre les oportunitats que es perden pel camí per estúpida malentesos, per orgull, per por, per inseguretat, per...
Motius, justificacions, a vegades auto-excuses que ens allunyen de la veritat, de la maduresa que comporta el fet de plantejar-se qui s'ha equivocat, com i per què, i després, encara més difícil, aprendre a rectificar i a valorar el que s'ho val.

foster

Uo! M'ha agradat molt aquest poema noia! Hi ha moments en les relacions en que et trobes en un punt on no hi ha volta enrera, com dius "és massa tard..", quan tantes coses es queden en una simple paraula pronunciada i després els fets indiquen lo contrari:

Tants t'estimo de paraula,
i tant pocs de simple cor...

Preciós! I l'evolució d'un "El meu cor t'està oblidant..." a un "El meu cor ja t'ha oblidat", si, no hi ha volta enrera, és massa tard...

Felicitats! Et seguiré llegint!!

Un petó!!

GuSPIRA

quanta tristesa que despren aquesta poesia... És massa tard per recuperar el temps perdut, ja no hi ha res a fer, no hi ha marxa enrere... He de dir-te que m'ha encantat!!! Tot hi ser tant trista l'he trobat preciosa!
El tros que més m'ha agradat és l'estofa del final:

"Ho sento...
Es massa tard...
El meu cor ja t'ha oblidat..."

Simplement genial! I el toc de força culpidora que faltava... ;)

Et segueixo llegint!

Petons noieta!!

Gorwilya

No calen gaires paraules mes, ho has deixat ben clar en aquest magnific poema. M'agradat molt.

ostres colpidor i sincer.

una abraçada

Aquest ho sento... es massa tard té la força a la que tant costa arribar per dir-ho, ojala fos més fácil a vegades, saber que aquest t'estimo de paraula no són de cor, a vegades é dificil no enganyar-se quan s'estima de veritat i creure que tot pot canviar.M'ha agradat molt.Petons.

Tot i la pena per la pèrdua et mantens serena i ferma en la teva decisió, veient les coses tal com són i no com eren.
M'agrada el teu estil :p

PD: Merci pels comentaris d'aquesta tarda, de debó ^^

Per cert, m'he llegit quasi tots els teus relats, que no te'ls comenti no vol dir que no m'agradin, només que trobo que no sé comentar xD ja n'aprendré!

és molt trist però a voltes només ens adonem del que perdem quan ja és massa tard....M'ha agradat molt.

Realment de la manca de sinceritat, de les falses promeses va neixent el dolor i el desencís.
Aquest poema reflecteix amb senzillesa i naturalitat, sense donar-li un dramatisme extrem, com es va refredant l'estimació poc a poc, quan s'ha escoltat massa mentides i ja s'ha arribat al final d'un camí...

M'agrada la fermesa i la determinació que embolcalla cada mot d'aquest poema.
Tot i això, deixa un regust una mica amarg, com tots els cops que ens dóna la vida.

Una abraçada i fins la propera!