QUINA ÉS LA QÜESTIÓ: L’ESTIU...

Un relat de: Miquel Pujol Mur

Apreciada Anna,

He rebut la teva amb molta il·lusió. Deus ser molt lluny quan no m’envies una “selfie”. O potser estàs castigada sense poder sortir. Sí noia, ja he tornat de vacances. La teva pregunta em fa estralls dins de la clepsa, Eh! Et fixes quina paraula més “xuli” he trobat al diccionari.

Tu em preguntes si ha estat un estiu de somni o un somni d’estiu. La veritat, ha estat horrorós, fastigós i difícil de pair. Quina hòstia! Millor dit: Quina putada!

Imagina’t vacances amb la família, en una caseta a la costa, amb un poblet amb un ambient de puta mare. Amb un moviment bestial en el seus carrers i places, i una barbaritat de noies i nois interessants de conèixer.

Saps en realitat el què són vacances a la platja, amb avis i pares. Sort de la tieta, sí, aquella germana un xic estrafolària i boja de la meva mare. Bé, ens avenim força perquè és la germana més petita. És la inesperada, la sorpresa de darrera hora; només té 20 anys. Tu i jo 15, però ens veiem més serioses. Ella, és una cabra xerraire i entremaliada que va rere els xicots com una boja. Amb la melena llarga, mig blava i mig rosada, i tan prima sembla encara més jove.

Bé! Continuo explicant-te. Van donar-nos permís per voltar pel poble i després de prendre una birra (prohibida i per això encara més bona, mes com ho demanava i ho pagava ella, ningú va dir ni piu). Després a beure’ns-la allà assegudes a una tauleta i veiem passar nois i noies, mig vestits mig despullats, quasi alguns en pilotes. N’hi ha cadascun de més bo!

Segueixo perquè hi ha vegades que recordant-ho em perdo. En acabar la beguda vam entrar en un supermercat, els nostres ulls i les nostres passes van ser com xuclades a la secció dels banyadors. Bé! Tu ja saps que jo volia un banyador una mica més cridaner que el blau fosc que vam regalar-me els pares pel meu sant. Ben bé, sembla d’una monja de clausura. Una merda de les grosses!

Aconsellada per la tieta finalment vaig comprar-me un biquini. Quin biquini més “xulo”. La tieta sap aconsellar a les noies joves, ella entén de tot i més! No com la mare dient constantment: se’t veu això; no, aquest no, et puja massa dels camals i se’t veuen molt les cuixes; vigila que et tapi els pits, puja’l més amunt. Un martiri! Aquell dia escoltant a la mare la venedora em mirava amb cara de pena i només sabia dir: és molt jove per tapar-se tant.

Quan vaig arribar a casa, amb el “biqui” nou, me’l vaig posar per banyar-me a la “pisci”. A l’habitació, vaig emmirallar-me i la veritat en quedava “xulissim”. Sense tirants al coll, només una tira elàstica a davant, que m’ho marcava tot. A mes les calcetes eren curtes, curtíssimes i petitones, d’aquelles que marquen o quasi s’enfonsen a la ratlla del culet. Preciós!

Vaig baixat a la piscina i vaig llençar-me a nadar. Quina sensació, notava l’aigua com si acarones el meu cos. Ben bé, com si anés despullada en les aigües d’una illa deserta tropical.

Però al sortir va ser com si hagués passat un terratrèmol. El pare i la mare callaven amb la boca mig oberta de sorpresa. Però l’avi i l’àvia, estaven vermells com pebrots, i no del sol. Vaig escoltar totes les paraules més grolleres que mai havia escoltat en els llavis de l’avi.

Què com anava a la meva edat despullada com una bagassa! Què era allò que portava que em feia semblar una meuca! Què si volia ser una perduda! Què si era que només volia excitar als homes! Així vestida, millor dit nua, només podia esperar qualsevol cosa, fins i tot que em violessin! Que si l’infern era ple de noies exhibicionistes! Què, que volia ser, una nova Salomé!

De veritat no sé que més anàvem a dir-me quan va aparèixer la tieta amb el seu biquini de tiretes. Allò va ser el maremàgnum final, el diluvi universal no va produir tantes esgarrifances.

L’avi va posar-se més vermell encara, l’àvia baixava la cara esparverada i avergonyida. Finalment l’avi amb veu trèmula, fent una mala mirada als pares, girant-se cap a l’àvia va dir obnubilat.

 Roser, puja i fes les maletes i marxem. No vull ser ni un moment més en aquest antre de perdició. - dirigint-se al pare li digué – L’avern és més decorós que les donotes que tens a casa teva. Jo no vaig educar-te així, com permets, com pots permetre, que la lascívia entri per la porta gran a casa teva.

I mig ensopegant amb les gandules va marxar cap a dins la casa, va agafar les maletes, on l’àvia ja havia guardat la roba que havien portat i van anar-se sense ni saludar-nos - ni un adéu- marxant amb el seu cotxe. Només per la finestra posterior vaig entreveure la mà de la iaia en una salutació mig amagada.

I no creguis que després va establir-se la pau. Després discussions amb el pares. Retrets per haver enfadat tant als avis. Vaig saber aleshores que l’avi havia estudiat per capellà i l’àvia era una novícia quan és van conèixer. Però feia masses anys i ara vells tornaven a ser missaires.

Després d’alguna concessió i gràcies a la tieta vam poder sortir la resta dels dies. Anàvem a la platja, però ens posaven els “biquis” en uns lavabos d’un bar. Vinga a banyar-nos, prendre el sol i fer el longuis pels carrers com tothom.

Ui! Quins nanos més macos em va fer conèixer la tieta. Això sí, una mica grans i atrevits. Ja t’ho diré quan ens trobem. Raons amb els pares? No alguna que altra bronca amb la mare quan arribàvem a les sis del matí una mica massa begudes i excitades. Ah! T’he d’assabentar com va això del fumar. No “tonta”, tabac no, allò altra!

Després van adonar-nos que la mare s’ho passava bé. Perquè el pare s’ha dormis tota la nit la mama el treballava força i s’ho passava “cuqui”. Com anàvem tard a dormir, ens llevaven al migdia, i quan el pare feia la becaina vinga a sortir de marxa.

Però clar, si no hagués estat per la tieta, allò hauria semblat una presó. Suposo que això contesta la teva pregunta de com he passat les vacances, bastant bé, però engabiada amb la família.

Ah! Un dia d’aquest faré un altar amb la foto de la tieta i la meva en biquini! Per recordar-me dels bons moments que té la vida.

Michèle.

Miquel Pujol Mur.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer