Cercador
QUE T’HEM FET
Un relat de: jomagi- Compartir:
La Viola estirava el seu cos esvelt de siamesa sobre l’ampit de la finestra, on la llum del capvespre daurava el seu pelatge color crema i xocolata. Els seus ulls, dos safirs brillants humits, contemplaven el jardí amb una tristesa antiga, com si recordessin un instint enterrat sota cicatrius invisibles.
L’esterilització no li havia robat el pas felí, aquell moviment líquid que convertia les estances en escenaris, ni el seu crit ras, una veu que tallava la quietud com un ganivet de seda.
Els humans parlaven de “responsabilitat” mentre li acariciaven el clatell amb mans culpables. Ella no entenia els mots, però sí el tacte que buscava perdó.
En les nits, quan la lluna escampava somnis de gatets mai nascuts, la Viola es refugiava en la seva pròpia elegància: es netejava amb dedicació de sacerdotessa, marcant cada muscle com un territori sagrat. No era una pena àrida el que l’habitava, sinó una dignitat feta de silencis, d’acceptar el destí sense renunciar a ser, fins a l’últim pel una reina sense regne.
Quan l’alba tornava, miolava una vegada –aguda, clara-, recordant al món que fins i tot una pèrdua pot portar la joia de la bellesa.
2025
Comentaris
-
L'esvelt de la siamesa. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 27-02-2025
Hola:
Són els somnis dels gats mai nascuts. Un relat amb una crítica tremenda, sobre els no nascuts dels gats. Tremend.
Cordialment. -
Mutilació[Ofensiu]SrGarcia | 27-02-2025
Un relat que combina sensibilitat, poesia i una crítica subtil però punyent.
L'empatia amb tots el éssers vius és una mostra de maduresa moral.
La descripció tan poètica de la vida de la Viola, deixa entreveure un possible remordiment per part dels seus amos. Saben que l'han mutilat greument, però es refugien en la seva responsabilitat, la seva obligació. Malgrat tot, el sentiment de culpa encara hi és.
Impressionant això dels "somnis de gatets mai nascuts," Malgrat tot, l'instint sempre hi és. Impressionat també el final, on diu que la bellesa es pot fruir malgrat una pèrdua tant important, vivint amb tota la dignitat possible. -
Sense paraules[Ofensiu]Rosa Gubau | 27-02-2025 | Valoració: 10
Una metàfora exquisida i elegant, que no m'atreveixo ni tan sols a comentar. Bocabadada.
Realment brillant!
Rosa.
