QUÈ ESPLÈNDID ÈS VIURE

Un relat de: PERLA DE VELLUT


QUE ESPLÈNDID ÉS VIURE



Aquell dia acariciava el cabell suau de ma mare, el qual estava estés sobre el coixí. No tenia més de vuit anys, ja que ho recorde com alguna cosa succeïda, que no se m’oblidarà mai en aquesta vida.
Fou un matí de primavera, quan estava sobre el seu ventre fent alguns salts d’alegria. Però ella amb conformitat i afectuosa, amb certa tolerància aguantava tot el que podia, fins que de sobte, em va agafar de les mans i em va frenar dient-me: “No sigues tan emprenyador, fill meu, ves-te’n a jugar amb els teus amics al carrer”.
Tot seguit em va portar al lavabo de casa i em va pentinar amb ímpetu i suavitat a la vegada i amb certa rapidesa, em va posar unes sandàlies que a mi m’agradaven molt.
Aleshores, va obrir la porta i m’incitava al fet que n’anés amb els meus amics, que estaven en el parc del poble, com ella sabia i jo també. Ella va pronunciar en un instant unes paraules: “Pren cura dels teus assumptes i fes-te'n la fermesa clara i segura”.
Des d’aquell matí, la meua intenció, era ja justa i raonable, això era el que pretenia ella, justament amb les seues idees, ja que cal viure amb alegria.
Aquelles foren unes paraules de precepte i sinceritat, que vaig emmagatzemar en la meua consciència i en la meua memòria. Realment, el món des d’aleshores se’m va fer senzill i fresc, amb aires d’il·lusions.
Els amics i els llibres m’eren de molt profit, perquè el meu esperit, m’omplia cada vegada més del benefici que era el que realment volia ma mare. Tota una consigna que m’esdevingué des que era un xiquet per a la contemplació absoluta i connatural, per a sempre, perquè sé que és estupend viure, amb alegria i amb maduresa. Aleshores ja va aplegar el dia en què em van donar el títol d’agronomia. Ma mare em va donar l’enhorabona amb molta satisfacció. Realment la meua vida va canviar totalment.







































































































































Comentaris

  • Endavant[Ofensiu]
    MariaM | 19-10-2022 | Valoració: 10

    Sabem quant d'esplèndid és viure, però, ho sentim així?
    Sortós de tu si ho vius en present.
    M'ha agradat.
    Una abraçada
    MariaM

  • Agraïment[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 02-10-2022

    Moltes gràcies Rafael per la teva opinió a Sopar de Gala, m'alegro que hagis somrigut.

    Una abraçada.

    Rosa.

  • Consells maternals[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 01-10-2022 | Valoració: 10

    Bon dia, Rafael:

    Quin relat més precís i condensat! A partir d'un record tendre i petit d'un dia en concret, ens expliques un munt de coses.
    Puc imaginar-me a la figura d'aquesta mare que dóna aquests consells tan beneficiosos per al seu fill, perquè aquest li fa cas.
    Quina alegria és viure i sociabilitzar-se amb la resta de nens del poble.
    Què bo és apendre a viure també entre llibres per formar-se.
    I a la fi obtenir aquest títol d'agronomia que li obrirà portes i farà que la seua vida canvie.

    Abraçades múltiples i gràcies pel teu comentari en el poema de Xell. No ens rendim mai en escriure.

  • Comentari[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 30-09-2022 | Valoració: 10

    Es un Relat molt bo Perla. M'encanta llegir-lo. Enhorabona.
    Gràcies pel teu comentari al Relat Tranquil·litat.
    Molt cordialment.

  • Nostàlgia[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 28-09-2022 | Valoració: 10

    Hola, Perla
    Nostàlgia d'infància
    Gràcies per recordar-te de mi, d'aquí a poc tornaré a la pàgina.
    Fins aviat,
    Una abraçada,
    Neus

  • Filial.[Ofensiu]
    Nil | 27-09-2022

    El teu relat m'ha fer recordar quan jo era menut...Recordo que mentre ma mare feia mitjà jo em ficava darrere seu i li creapa el seus cabells daurats i agraciats. Són situacions, com la teva, que no s'obliden mai. El teu relat m'ha semblat entranyable, sucrós i alhora melangiós. Narrat de tal manera que llisca com la seda... Bo de llegir i agradable per la seva connotació filial. Sorprèn, com sempre et dic,la facilitat i traça que tens en explicar situacions de la vida en la qual ens sentim plenament identificats.

  • No tinc clar que sigui “ històric”[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 27-09-2022 | Valoració: 10

    Del que però, no en tinc cap dubte, és que l’actuació evidencia un autèntic “ amor de mare”, res de sobreprotecció, res de trobar el que fa el teu fill SEMPRE be, molt d’agrair aquest despreniment. Si veritablement és “ històric” felicitats per haver tingut aquesta mare, i si és ficció, felicitats per “ inventar” una mare tant de “ veritat”.

  • Bon regal aquestes paraules[Ofensiu]
    Miquel Seguí Cases | 27-09-2022 | Valoració: 10

    Molt bon regal aquestes paraules!
    Moltes gràcies Perla de Vellut una vegada més per el teu relat!
    M'agrada molt! ànims i força

  • Bon regal aquestes paraules[Ofensiu]
    Miquel Seguí Cases | 27-09-2022 | Valoració: 10

    Molt bon regal aquestes paraules!
    Moltes gràcies Perla de Vellut una vegada més per el teu relat!
    M'agrada molt! ànims i força

  • Bon regal aquestes paraules[Ofensiu]
    Miquel Seguí Cases | 27-09-2022 | Valoració: 10

    Molt bon regal aquestes paraules!
    Moltes gràcies Perla de Vellut una vegada més per el teu relat!
    M'agrada molt! ànims i força

  • Consells de la mare...[Ofensiu]
    Prou bé | 27-09-2022 | Valoració: 10

    ... que no has oblidat i t'acompanyen. Quan la síntesi és: que bonica és la vida, i pots dir-ho amb alegria, enhorabona!
    Un relat tendre com ho és el record de la mare!
    Amb total cordialitat

  • Foto del xiquet.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-09-2022

  • Foto del xiquet.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-09-2022

    img src=https://media.istockphoto.com/photos/toddler-jumping-above-his-mother-lying-on-the-bed-picture-id1164079108.jpg width=”370” height=”250”>

  • M'hi projecto[Ofensiu]
    helenabonals | 26-09-2022 | Valoració: 10

    Poder-se dedicar a allò del que en tens " la fermesa clara i segura” ho és tot, és la felicitat. Encara que costi.
    Molt bon relat.

  • Quan som petits....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 26-09-2022 | Valoració: 10

    Què importants son les paraules dels nostres pares. Son els nostres principals referents , i en aquest cas , els felicito per haver-te sabut donar motivació i positivisme.
    Molt bonic.
    Una abraçada.
    Rosa.

  • Un record[Ofensiu]
    Atlantis | 26-09-2022

    Un record d'un moment que ha marcat tota la vida d'un infant. Aquests records son els que queden marcats per sempre i configuren una manera de viure.

  • Perdona, em deixava la nota.[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 26-09-2022 | Valoració: 10

    Perdona, en el comentari anterior m'he deixat la nota.

    Aquí la tens. Un 10, no et pots queixar (perquè no hi ha nota més alta ;-) ).

    Ens veurem, Perla de Vellut!!!

  • Sí, viure és esplèndid a vegades.[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 26-09-2022

    M'agrada molt el teu relat, trobo que està molt ben expressat, sí, a vegades la vida té esplèndids moments que ets feliç sense fer mal a ningú. Si no, potser la vida seria inaguantable, potser.

    És important tenir una feina laboral i/o una carrera, efectivament. Jo vaig renunciar a la segona però per sort, actualment, disfruto de la primera.

    Espero que la noia del teu relat sàpiga disfrutar de la seva feina d'autònoma.

    Ens veurem per Relats, amic Rafel. Salut!!!

  • Comentari[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 26-09-2022 | Valoració: 10

    Un dolç Relat. El títol ja anima a llegir-lo. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat, PERSPECTIVES.
    Salutacions cordials.

  • molt bonic, tendre i molt maco[Ofensiu]
    Noia Targarina | 25-09-2022 | Valoració: 10

    Bona vesprada Perla de Vellut,

    He llegit el teu relat i m' agradat molt.

    L' he trobat molt bonic i molt tendra.

    És una manera de recordar els temps de quan erem nens juntament amb la mare.

    La veritat és que m' ha sorprés la manera que el redactes , s' enten molt bé

    i et fa recordar els temps de quan erem petits.

    Continua escribint aquests relats m' agradarà molt llegir-los.

    Gràcies pels teus comentaris al meu relat.

    Una abraçada

    Noia Targarina

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de PERLA DE VELLUT

PERLA DE VELLUT

120 Relats

2176 Comentaris

83830 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Soc Rafael Molero Cruz. Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos (Màlaga), el dia 22 d'agost de 1953.
Vaig estudiar tècnic administratiu i batxillerat superior en Sevilla.
Em vaig presentar a oposicions com a Auxiliar de classificació i repartiment i vaig aprovar, sent la meua destinació a Vilanova de Castelló (València), en la qual he estat treballant com a carter trenta-vuit anys de servei. Actualment, estic jubilat des de l'any 2013.
Em dedique, en l'actualitat a llegir alguns llibres i d'obres poètiques, de diferents autors.
També a escriure i compondre poesies, que és la meua afecció favorita.
He obtingut premis literaris en valencià a Vilanova de Castelló, en els anys 1984, 1986 i 2003.
Actualment visc en el poble de Manuel, prop d'aquell.

llamprmc@gmail.com


Rafael