Cercador
Capítol 21: La resolució
Un relat de: Cendra de flor- Com t’atreveixes?- va saltar Èugènia amenaçadorament amb el puny dret enlaire.
- M'atreveixo, i encara m'atreviré més, perquè t'he parat una trampa. Heu begut oli, no teniu res a fer. Mai més tornareu a molestar-nos, mai més fareu mal a la Dènia, ni a ningú més. Estic segura que us hem vençut....Us hem vençut perquè nosaltres som més intel•ligents i hem fet una sola pinya com fan els que treballen en equip, com fan les formigues...
Va tocar el timbre just quan l'Eugènia s'abraonava sobre la Maria i la tirava per terra estirant-li els cabells. Amb això que van entrar els dos mestres que feien guàrdia a la porta de pati i van agafar a l'Eugènia, mentre li feien el seu sermonet:
- Apa, tu cap el Director, ja et pots preparar- li va anunciar el profe de matemàtiques.
- Maria, estàs bé? – es va interessar la mestra de música amb una veu poc harmoniosa segurament per la tensió acumulada en el temps d’espera.
- Sí, sí, gràcies. I les altres nenes del pati com estan?- va inquirir ansiosament la Maria.
- Bé, bé, no et preocupis. Les altres Aquelles ja són al despatx del Director, et felicitem ho has fet molt bé. Millor dit, ho heu fet molt bé
El Director i els mestres van decidir allargar el pati fins a les dotze, ja que tota l'escola havia participat com una pinya en la resolució del conflicte, es mereixia aquell descans, després de tots els dies dolents que havien passat.
El Director després d'analitzar els fets estava bastant decidit a expulsar a les noies de l’escola, però en veure les diferents situacions familiars, li va doldre g fer-ho. Així que va decidir donar-los una segona oportunitat d’actuar correctament demanant perdó a totes les persones afectades i treballant fora d’horari escolar per la comunitat educativa. A totes les noies de l’escola els va semblar molt bé l’idea. El primer que s’havia de fer és aconseguir que tornés la Dènia a casa seva i a l’escola.
- M'atreveixo, i encara m'atreviré més, perquè t'he parat una trampa. Heu begut oli, no teniu res a fer. Mai més tornareu a molestar-nos, mai més fareu mal a la Dènia, ni a ningú més. Estic segura que us hem vençut....Us hem vençut perquè nosaltres som més intel•ligents i hem fet una sola pinya com fan els que treballen en equip, com fan les formigues...
Va tocar el timbre just quan l'Eugènia s'abraonava sobre la Maria i la tirava per terra estirant-li els cabells. Amb això que van entrar els dos mestres que feien guàrdia a la porta de pati i van agafar a l'Eugènia, mentre li feien el seu sermonet:
- Apa, tu cap el Director, ja et pots preparar- li va anunciar el profe de matemàtiques.
- Maria, estàs bé? – es va interessar la mestra de música amb una veu poc harmoniosa segurament per la tensió acumulada en el temps d’espera.
- Sí, sí, gràcies. I les altres nenes del pati com estan?- va inquirir ansiosament la Maria.
- Bé, bé, no et preocupis. Les altres Aquelles ja són al despatx del Director, et felicitem ho has fet molt bé. Millor dit, ho heu fet molt bé
El Director i els mestres van decidir allargar el pati fins a les dotze, ja que tota l'escola havia participat com una pinya en la resolució del conflicte, es mereixia aquell descans, després de tots els dies dolents que havien passat.
El Director després d'analitzar els fets estava bastant decidit a expulsar a les noies de l’escola, però en veure les diferents situacions familiars, li va doldre g fer-ho. Així que va decidir donar-los una segona oportunitat d’actuar correctament demanant perdó a totes les persones afectades i treballant fora d’horari escolar per la comunitat educativa. A totes les noies de l’escola els va semblar molt bé l’idea. El primer que s’havia de fer és aconseguir que tornés la Dènia a casa seva i a l’escola.
l´Autor

41 Relats
210 Comentaris
39249 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Cendra de flor, cendra d'espina,d'haver cregut, d'haver estimat;
per a moldre aquesta farina
cada instant fou un gra de blat.
Màrius Torres
M'encanta la dedicatoria del llibre Te deix amor la mar com a penyora de Carme Riera
A Eva, a la dona
Als que no hi són tots...
Als que es passegen del braç de la anormalitat.
Als difícils.
Als isolats.
Als pervertits.
A aquells a qui contorba la bellesa...
Però també a tots els altres.
M'agrada escoltar les cançons de Paco Ibanez, sobre tot " palabras para Julia" poema de José Agustín Goytisolo , sobretot quan necessito forces per tirar endavant.
Últims relats de l'autor
- Capítol 22 :El retorn
- Capítol 21: La resolució
- Capítol 20 La confessió
- Capítol 19 La trampa sorgeix efecte?
- Capítol 18 Mare i filla es retroben!
- Reflexions i sentiments respecte a la llengua
- Melodia estrident: Capítol 17: El parany
- Capítol 16 La determinació
- Capítol 15: Els records d’una gran veu
- Melodia estrident: (Capítol 14: La fugida )
- Melodia estrident ( Capítol 13: El penediment )
- Boira
- Melodia estrident: Capítol 12 : La caiguda
- Melodia estrident ( Capítol 11: El gran interrogatori )
- Un dia ben estrany