QUAN ESTIC CALLAT

Els silencis estan plens de bellesa i el teu poema també. M'ha agradat molt!

Gràcies pel teu comentari als meus Instants previs...i bones festes!!!

"Al silenci parlaré...
No eixien paraules de vida,
soc així de mots succints..."

Si els teus silencis són aquests versos, segueix-los parlant així i continua omplint de mots succints els teus poemes. M'ha agradat molt! És com un xiuxiueig de qui no gosa...
Felicitats i una abraçada!

No trobo que escriure un sonet com aquest sigui tenir demència! Penso que "els mots estan diluïts" i són succints darrere les metàfores.

Hi ha silencis més eloqüents que les paraules, no és demència, és evidència del que som i no som.

Contents de wue em llegeixis i t’ agradin els meus relats. Moltes gracies amic

Mutis vol dir sil-lenci

Amb el sil-lenci es poden dir moltes coses i dins del cap en pasen altres tantea!

Molt bé Perla de Vellut

;)

A qui ens agrada parlar, tan amb la veu com amb les paraules de poesia, ens angoixa quedar-nos muts. Cal que aprofitem el silenci.

Bonic poema.

La teva poesia és xerraire,
fins i tot quan estàs ben callat,
amb les paraules que voleien
com trossets de núvol despistats.
Serenor i calma i mil guspires
que el vent de la demència
suca en l'eixida del teu versar.

No em parles mai de silencis. M'ha agradat perquè les paraules no sempre les trobes quan les necessites.
Una abraçada
MariaM

M'agrada el teu poema sobre la demència. És molt suggerent.

M'agrada sobretot la teva mirada del protagonista esmaperdut que no troba ni el nord ni el sud i tracta costi el que costi de trobar un sentit a la seva existència. Pobrissó... No deu ser gaire divertit.

En fi, ens veurem per aquí, una abraçada!!

Els de guimera.info hem tornat un any més a convocar el NADAL DE CONTE
En ho envies a tribuna@guimera.info
Pots llegir les publicacions a :
https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal

Gràcies per endavant.

Un sonet per al recolliment. Si el llegeixes més d'una vegada, estic convençut que té efectes lenitius. Bona feina, Perla de Vellut!

Un sonet molt bonic, clàssic, amb rima i mètrica, com és preceptiu.
M'ha costat entendre això de la "sucada"; al DCVB ho defineix com "Envestida agressiva"; suposo que és això.

NO CALLIS MAI QUE JO ET VULL SENTIR.

Renoi! Rafel, que bonic! Quina cadència dels versos! Quin llenguatge tan armoniós!
Ja veus: m'ha agradat molt!
Amb total cordialitat