Primers freds

He descobert el teu "raconet" quasi com qui diu de casualitat, tot i que he quedat sorpresa amb l'harmonia de paraules i descripcions que fas de les sensacions i emocions...

Et continuaré llegint. De moment et poso un 9, perquè... tot i que trobo que és quasi-perfecte no ho és del tot, per què... tu has vist alguna cosa que ho sigui mai? Jo tampoc.

Una abraçada!

preciós... ostres, gràcies pel teu comentari, m'ha ajudat a descobrir-te... mai havai arribat al teu raconet del web, i realment crec que he fet una bona descoberta!

Quina descripció més àmplia i plena de sensacions de l'amor, d'aquells instants compartits, de les freqüències de temps amb pauses, dels batecs conjunts... l'he trobat tan bell... descrit amb tant de sentiment...
i m'agrada l'ús de les paraules que fas i el vocabulari que utilitzes, li donen encara més el to màgic que et fa desfer-te... m'ha agradat molt de debó, m'ha encantat...

eis! pel que em deies al comentari, realment jo també sento pànic al tocar en públic, eh! de fet, els pocs concerts que feia a l'escola de música, estava tan nerviosa i em tremolaven tan les mans que era incapaç de controlar els meus dits i no gaudia gens... però quan toco a casa, aquella sensació que m'invaeix és genial, i sovint imagino tocant en una gran sala, i tancant els ulls quasi m'hi veig... aquell escrit és imaginant-m'ho... tan debó algun dia fos capaç de fer-lo realitat...encara que tan sols fos un cop...

petons maca! ens seguim veient per aquí!
Gemm@

Em subjuguen les imatges i la combinació subjugant que en fas...

van molt de conjunt amb la noia que et representa.

hi ha una delicada sensualitat en el que escrius..., hi ha una bellesa salvatge que atrapa i té aromes penetrants que empresonen.

Ah, el poder de les paraules! Ah, la màgia del lleguatge.

Crec que tu en tens la clau, no la perdis MAI. Una abraçada.

Un poema que comença amb un miracle: l'observació atenta, la coneixença del trajecte personal, el lliurament a l'altre de la pròpia identitat.
Un vers final que convoca el més poderós dels poders: el somni!

Les teves paraules em deixen als ulls belles imatges més pressentides que llegides, entre línies se m'omplen el cor i el cap d'emocions dispars que lluiten per imposar-se.
Una lectura que proporciona el gaudi de la descoberta.

T'envio una abraçada molt particular per a celebrar la trobada: espero que sigui rebuda amb ganes, que és tal com neix!
Unaquimera

Encara no se on em portes amb les teves paraules, dibuixes un camí incert però terriblement hipnòtic, de vegades sembla un caos harmònic (potser fruit del teu esperit musical?).
Gràcies pels teus comentaris. Saps? M'ha encantat la comparació amb el rastre d'olor de núvol. Deliciós.

Uns petons!
manel

és estranya, en el sentit de poc corrent, plena, farcida de metàfores enriquidores que projecten imatges sorprenenets.
Les paraules brollen esmolades, encadenades i a mi em produeixen un efecte hipnòtic.
La poesia trasbalsa sempre. I et modifica l'estat.
Tu arribes, travesses cors i misèries sense compassió.

Llegir-te mai et deixa indiferent i a mi personalment m'enriqueix per la forma diferent que tens d'elaborar poemes.

petons maquíssima!

Et llegeixo.

Gràcies pels teus comentaris, sempre generosos.

petonassos milady!

gyps