Primers freds

Un relat de: Lady_shalott

Observo les teves mans, els teus palmells buscant al meu cos un art mimètic i atrapades rere el vidre, esqueixant l'espai eixelebrat entre tu i jo. El nou i el vell enfarinats de pols blanca, i alguna albada follia d'estiu extraviada entre les llums d'aquest trajecte.

Sé que és precisament això, obrir els ulls i deixar de ser persona, saber que em saps el viatge i que repeteixes amb un dit als llavis la tornada. Voltes i més voltes, m'exhibeixo al dolor, la imatge púdica i nua en tu, espectador, m'hi lliuro.

Et faig partícip de la meva carn emmordassada, dels meus llavis llepats i tanmateix eixuts de paraules, et cedeixo l'impuls insolent del crit i de l'orgasme, el dolor moll al teixit de la pell i l'entrecuix d'un bosc forrellat. Amb els ulls puc fer de tu el que vulgui el que em dolgui. Del pensament tan sols somiar-te. M'esbandeixo i lluito dins d'aquest diagrama adult, tres freqüències de dues pauses.

Els primers freds han acabat finalment amb la sintonia, l'han masegada a colors gris i perla... a vegades, admiro Blanca neu(s) al ventre interior de la meva cúpula, apropiada la llum d'un àngel que cau i d'un suïcidi noia a la muntanya.

I a la fi- et dic- que quan el dolor creix i em bressolo el ventre neixen miols de cales blanques, que somio constant dins aquest silenci el meu museu particular.

Comentaris

  • Sol_ixent | 04-11-2006 | Valoració: 9

    He descobert el teu "raconet" quasi com qui diu de casualitat, tot i que he quedat sorpresa amb l'harmonia de paraules i descripcions que fas de les sensacions i emocions...

    Et continuaré llegint. De moment et poso un 9, perquè... tot i que trobo que és quasi-perfecte no ho és del tot, per què... tu has vist alguna cosa que ho sigui mai? Jo tampoc.

    Una abraçada!

  • * llepats i tanmateix eixuts de paraules *[Ofensiu]
    kispar fidu | 04-11-2006 | Valoració: 10

    preciós... ostres, gràcies pel teu comentari, m'ha ajudat a descobrir-te... mai havai arribat al teu raconet del web, i realment crec que he fet una bona descoberta!

    Quina descripció més àmplia i plena de sensacions de l'amor, d'aquells instants compartits, de les freqüències de temps amb pauses, dels batecs conjunts... l'he trobat tan bell... descrit amb tant de sentiment...
    i m'agrada l'ús de les paraules que fas i el vocabulari que utilitzes, li donen encara més el to màgic que et fa desfer-te... m'ha agradat molt de debó, m'ha encantat...

    eis! pel que em deies al comentari, realment jo també sento pànic al tocar en públic, eh! de fet, els pocs concerts que feia a l'escola de música, estava tan nerviosa i em tremolaven tan les mans que era incapaç de controlar els meus dits i no gaudia gens... però quan toco a casa, aquella sensació que m'invaeix és genial, i sovint imagino tocant en una gran sala, i tancant els ulls quasi m'hi veig... aquell escrit és imaginant-m'ho... tan debó algun dia fos capaç de fer-lo realitat...encara que tan sols fos un cop...

    petons maca! ens seguim veient per aquí!
    Gemm@

  • m'he estremit llegint-lo, Lady_shalott[Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 23-10-2006 | Valoració: 10

    Em subjuguen les imatges i la combinació subjugant que en fas...

    van molt de conjunt amb la noia que et representa.

    hi ha una delicada sensualitat en el que escrius..., hi ha una bellesa salvatge que atrapa i té aromes penetrants que empresonen.

    Ah, el poder de les paraules! Ah, la màgia del lleguatge.

    Crec que tu en tens la clau, no la perdis MAI. Una abraçada.

  • Uns freds ben càlids[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-10-2006 | Valoració: 10

    Un poema que comença amb un miracle: l'observació atenta, la coneixença del trajecte personal, el lliurament a l'altre de la pròpia identitat.
    Un vers final que convoca el més poderós dels poders: el somni!

    Les teves paraules em deixen als ulls belles imatges més pressentides que llegides, entre línies se m'omplen el cor i el cap d'emocions dispars que lluiten per imposar-se.
    Una lectura que proporciona el gaudi de la descoberta.

    T'envio una abraçada molt particular per a celebrar la trobada: espero que sigui rebuda amb ganes, que és tal com neix!
    Unaquimera

  • perturbadora[Ofensiu]
    manel | 22-10-2006

    Encara no se on em portes amb les teves paraules, dibuixes un camí incert però terriblement hipnòtic, de vegades sembla un caos harmònic (potser fruit del teu esperit musical?).
    Gràcies pels teus comentaris. Saps? M'ha encantat la comparació amb el rastre d'olor de núvol. Deliciós.

    Uns petons!
    manel

  • La teva poesia[Ofensiu]
    gypsy | 21-10-2006 | Valoració: 10

    és estranya, en el sentit de poc corrent, plena, farcida de metàfores enriquidores que projecten imatges sorprenenets.
    Les paraules brollen esmolades, encadenades i a mi em produeixen un efecte hipnòtic.
    La poesia trasbalsa sempre. I et modifica l'estat.
    Tu arribes, travesses cors i misèries sense compassió.

    Llegir-te mai et deixa indiferent i a mi personalment m'enriqueix per la forma diferent que tens d'elaborar poemes.

    petons maquíssima!

    Et llegeixo.

    Gràcies pels teus comentaris, sempre generosos.

    petonassos milady!

    gyps

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

85373 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson