PREUADA LLIBERTAT

Felicitats per la part que et toca. Molt ben escrit!

M’alegra saber que compartirem llibre, amb els poemes per la llibertat. Serà el primer en què participi a RC.
Moltes gràcies pel teu comentari. Sobre les reunions a l’Smiling ja me’n havia parlat el Raül, llàstima que no em resulta còmode el viatge a Lleida, des de que els meus pares vingueren amb nosaltres em queden un grapat de cosins amb els que gairebé no ens fem, no tinc massa oportunitats de romandre dos o tres dies.
M’agradaria que m’enviessis la teva adreça electrònica, si et va bé, per parlar de possibilitats de encontre amb Can 64. La meva està a la meva biografia de RC.
Una abraçada.

Totes i tots hauriem de tenir sempre present aquesta frase però , a voltes , aquests camins semblen marcats a foc i necessitem una dosi molt gran de tendresa i dolçor per a aconseguir aquesta "preuada llibertat".
M'ha agradat molt conèixer la teva fesomia,benvolguda Núria. Els teus nets deuen estar molts satisfets tenint una àvia tan jove.
Felicitats pel poema. M'HA ENCANTAT !
Una càlida abraçada , guapa !

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

A veure si me'l puc imprimir per a llegir-lo de tant en tant, quan necessiti recordar la flaire d'aquest immens mot, potser el més fugisser, el més inabastable; la sublim, encisadora flaire de la llibertat. Gràcies per aquesta lectura.
Illadestany

I penja el teu cor per a que s'eixugui de tots els ensurts i nostàlgies innecessàries.
Res de mirar enrere, en tot cas només per a prendre alè.
Mira qui parla! Jo donant-te consells a tu! Ja tinc prou feina a enterrar tots els meus fantasmes...
Un poema de 3 S: sincer, sentit, segur. Perquè traspua seguretat en tu mateixa i desig de ser una dona nova, millor i més lliure. És clar que això ja ho diu el títol, o sigui que no acabo de descobrir res nou.
M'encanta perquè no pares mai, el teu cor sempre s'inspira i ens delecta amb la teva magnífica poesia.
Petonets

Un poema fresc i delicat que fa sentir l’atmosfera neta que queda desprès d’una neteja espiritual. Transmet optimisme vital, desig de viure i gaudir del que la vida ofereix.
Deixa un gust dolç, d’ànsia de llibertat volguda i cercada.
Un poema deliciós Núria.
Una forta abraçada

Quin poema més ple de futur, Núria!

Malgrat és escrit des del present, des d’un present conscient i palpable, i també des de dins, un endins sentit i sincer, conté una aposta futura, una mirada endavant i enfora, una convicció valent i decidida, que m’enamora, que m’encoratja, que em fa sentir enveja sana de la sensibilitat i la seguretat que demostra.

Quin plaer llegir-ho, sentir-ho, i tornar-ho a llegir i a sentir!

T’envio lliurement una graaan abraçada,
Unaquimera

i sortir enfora.

Una gran imatge per explicar la llibertat més íntima.

Molt maco.

Hola Núria,

doncs sí, un gest tan fàcil com deixar que l'aire pur entri als nostres pulmons pot fer que durant uns segons, uns minuts, la nostra ànima vagi relaxant-se.

Anaïs

és el que ens ensenyes amb el teu poema, per mirar endavant...llibertat per ser feliç i fer feliços als altres...

un gran missatge núria, com sempre escrit amb gran cura

una abraçada
joan

La lectura del teu poema ens atura, ens desarma, i ens explica que només podem ser lliures en pau, com la pau assossegada que degota del lent caminar dels teus versos, sense urgències ni pressions, amb els teus pensaments més íntims fluint sense pressa ni obstacles. Magnífic.

tot el que diu l'Aleix ho subscric. És un poema mesurat de paraules que tramet l'obrir-se, el tornar a mirar les coses amb uns ulls nous, un cant de serenor i alegria. El trobo bellissim i impecable. Ah! també he escoltat la teva veu al concurs de Rapsodes i ets una de les meves preferides. La Mercè Bagaria, Frèdia, hi participa també, i m'ha fet l'honor de recitar ( meravellosament també) un poema meu. Molta sort i una forta abraçada,

a

Núria, aquest magnífic poema em fa sentir pau. El llegeixo i noto la pau; la pau d'una lletra ben trenada, d'una estructura poètica ben encaixada, d'un sentiment ben vestit d'aire lliure i d'un batec pausat, que serveix per a realimentar-se. Un poema bellíssim. Una abraçada.

Aleix