pren-me

Un relat de: quetzcoatl

Envejo els teus dits
passejant-se per la rosada
d'una cervesa
freda.

Els teus ulls
embruixats
per una espelma
absent.

Les teves cames
creuades
allunyant-me del teu sexe
ardent.

les teves mans
i els teus braços forts
gesticulant en l'aire
en l'aire!!

Nomes vull que em prenguis
i no m'estimis.
Nomes trenca'm
i castiga'm amb plaer
per tots els pecats
en els que ens he somiat
molls i perversos
(alimentant la meva insaciable existencia).

Pren-me aquesta nit
totes les nits
destrossa per sempre
l'ansia de la meva solitud.

Comentaris

  • borrokan | 21-10-2005 | Valoració: 8

    és un relat realment al"lucinant! M'ha fet sentir coses molt especials.De debó. Continua escribint perquè realment en saps, saps com dir les coses perquè realment se sentin!

    Un petó! I avant!

  • em quedo amb..[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 01-06-2005

    ..."només vull que em prenguis i no m'estimis". Sincerament, és dels millors versos que mai he vist.

    Per cert, què passa que ens comentem alhora!! Quina compénetració amb tants quilòmetres de distància!!

    Per cert, el meu barret ja demana clemència.
    ;-)

  • Schlaf | 07-05-2005

    "destrossa per sempre
    l'ansia de la meva solitud"
    Geniaaal! M'ha fet bategar amb força! Quina energia, et seguiré llegint!

    PD: Merci per comentar-me un relat!

  • Genial![Ofensiu]
    kispar fidu | 04-05-2005 | Valoració: 10

    Fantàstica manera d'entregar-te a algú. De dir-li "pren-me", Sóc teva! Fantàstic! De veritat! (ho sento... m'he quedat sense paraules per comentar-lo, jajaja).

    [Només dir-te que feia temps que no valorava a ningú... i el teu relat s'ha merescut un 10!]

    Gemm@

  • Carai...[Ofensiu]
    ROSASP | 04-05-2005 | Valoració: 10

    Apassionats els versos s'escapen del cos, del cor, del desig més profund, de la pròpia existència i s'escampen amb una força aclaparadora per tots els racons.
    Trencar l'ànsia de la solitud amb aquest crit a ple pulmó, amb una tempesta que amari tants sentiments i somnis i t'obri escletxes per on la llum s'endinsi plena de renovada vida...
    Ostres, m'ha fet respirar fons i sospirar, tanta intensitat m'ha accelerat el cor!

    Una abraçada!

  • Apassionat,[Ofensiu]
    brideshead | 04-05-2005

    Vital, enèrgic... té l'empenta d'una tempesta... Un anhel immens de ser estimada, expressat mitjançant versos desgarrats, com volent expulsar un dimoni del teu interior, construïnt estrofes d'una força absoluta, que no deixen oblidar en cap moment el teu somni més preuat:

    "pren-ne aquesta nit
    totes les nits
    destrossa per sempre
    l'ànsia de la meva solitud"

    M'ha entusiasmat, felicitats de nou!

    Un petonet, i bona estada per les Amèriques...!

  • poesia...[Ofensiu]
    Capdelin | 02-05-2005 | Valoració: 10

    moderna, innovadora, fresca, juvenil, rompedora, rebel...
    no et coneixia i ara et començo a llegir i estic fascinat del teu talent... tens estil propi... desenmascares els sentiments i els hi poses mots crusos i els adornes suaument de bellesa poètica sense que perdin la força del seu desig.
    fantàstic... m'estic fent fan teu!!!
    una abraçada!

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de quetzcoatl

quetzcoatl

90 Relats

822 Comentaris

153807 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.

D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.

Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.


Espero que us agradi algun dels meus relats!

teaspoontrader@gmail.com