Pou d'amor

Ostres,crec que aquest poema el recordare sempre, espreses tantes coses que jo mateix he sentit, que em veig reflectat. Encara que ara el meu parer es diferent Es cercar la dona definitiva, la deesa del meu mon, la companya amb qui poder continuar aquest viatge per la vida, hi apendre junts de les errades.
Quedo encantat del teu relat.
Salut

Aquí deixes anar tot un torrent de sentiments que brollen de la teva anima, tal i com els sents. És nota que t'has deixat anar, sense polir paraules, potser algú trobarà que no lliguen, però crec que jo les entenc perfectament, per exemple "et desitjo de manera infernal", no crec que vulgui dir res dolent, entenc que vol dir que la desitges em totes les teves forces. "em vaig contaminant de felicitat", crec que vol dir que a mesura que superes relacions fallides, no et deixes enfonsar, sinó que la part positiva t'arrossega a buscar noves experiències que et puguin portar la felicitat. Corregeix-me si m'equivoco?.
En quant al final, ara dius això, però quan coneguis algú molt especial, segur que pensaràs diferent.
Continua així, expressant lliurement el que sents
Avui inauguració del llibre de poesia eròtica. No ens ho podem perdre.

Una forta abraçada de Naiade

Trobo en aquest poema alguns versos que em deixen estorada:
"desitjo de manera infernal estar al teu costat" és una d'aquelles maneres a priori contradictòries d'expressar un sentiment, que en canvi has transmès amb precisió...
"i així, em vaig contaminant la felicitat." En uns moments en què la contaminació de qualsevol tipus ho envaeix tot, per què havia de lliurar-se la felicitat? Tot i valorar-la, ens permetem embrutar-la amb dubtes, maldecaps, prioritats i somnis impossibles... L'incognita és: per què ho fem?
Bones troballes aquestes!

En canvi, el final del poema m'ha deixat dubtosa... no sé si he entès exactament quin "vincle" demanes el dret de mantenir, encara que suposo que el de l'amor sense més lligams que el sentiment mutu.
Bé, la vida et donarà oportunitats, espero...

Et seguiré llegint!
Aquí tens una abraçada nova de trinca,
Unaquimera

Un ofegat crit de desesperació... que m'ha agradat i força !!

Petons

Txell