Cercador
Postes de sol a Venècia
Un relat de: ITACAAvui la lluna surt contenta
A donar la benvinguda a la nit
Dintre d'unes hores
Tancarem els ulls i viatjarem
A veure postes de sols
Que només tenen a veure
Si hi som tots dos
Sobre aquell pont a Venècia.
Acarones les meves hores.
Elles ja no pensen en maquillar-se
Sabent que si ets tu qui les mira
És veuran precioses
Com la nostra lluna, Marc.
Instants màgics golpejen amb força
Els espais en blanc
De les nostres vides.
Música de piano,
somnis dels que avui no despertaré
Moments com aquests
que em recorden lo que t'estimo.
Pau i tranquilitat, amistat,
Que més queda que no siguem tu i jo
Marc i Clara somiadors de terres
Amb postes de sols inmillorables
que són les que han fet
que avui 3 D'abril del 2005
Embarquesim en una sensació
tan profunda i calida
Com es la paraula T'estimo.
Comentaris
-
Bones![Ofensiu]Baiasca | 01-06-2005
Ei! Molt maco, si senyora, molt maco!
Que bonic és l'amor eh...
Unes tenen més sort que altres... a veure quan em toca a mi, jeje...
A mi Venècia també m'agrada molt!
Yas -
És un molt bon inici...[Ofensiu]L'escriptor mediocre | 26-05-2005 | Valoració: 10
...de poesia d'amor! Ja que molts comncen a deixar anar l prrafada sense cap presentació, pero amb la personificació de la lluna queda tot dit.
-
Del verb estimar[Ofensiu]Aquàtica | 09-05-2005 | Valoració: 8
Hola Itaca, és el primer comentari que et faig, i en faig pocs. He de dir que el poema no m'estava convencent del tot, potser perquè sóc maniàtica de les estructures i aquest no la té definida, potser perquè el que dius em semblava que podia dir-se millor en forma de carta, per exemple. Però la part final ha trencat el que he dit fins ara i m'ha sorprès agradablament. Bon poema!
Valoració mitja: 9.33
l´Autor
122 Relats
334 Comentaris
143378 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Itaca, petita Itaca
que lliures els camins
amb la sensibilitat
a frec de pell.
Que et corprenen instants
i et solquen la teva ànima
ja que ets tota emoció
i la teva veu clama
ajut per a comprendre
el patiment i el dolor
que et deixen amb la solitud
en el camí.
Aprendràs a viure
i et desitjo des del blau
que aquesta sensibilitat
que portes amarada al cor
no la perdis per res
durant la teva caminada.
Que no et posis cuirasses
que acceptis el patiment
com a llisó
sense repartir cap culpa
i esbrinar des de tu
a on t'equivocares.
Un dia potser ens separarem
del lloc on ara
tenim espai comú:
Et quedarà el poema
que et guarirà els instants
on no comprenguis res,
et portarà al moment
i et recordarà fidelment
quan d'aquell en sortires.
Això és el que he pretès
transformar els mots
en un record
perquè els dies de maror
i de temporal
trobis recer a una illa
que has assumit de nom.
(Josep Bonnín segura) gràcies.
Últims relats de l'autor
- Tardes
- Agafa'm la mà
- Ells t'han condemnat
- Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.
- Estirada sobre el món
- Amistat trencada
- A ella
- La vida es bella
- Histories d'amor
- Buscant el teu somriure
- A l'Asturiana més maca
- Tu envoltat pel món
- Avui les coses canviaran
- Tu escoltem però no em fagis cas
- Dues copes besant-se en la matinada