Poncem

El tros que t'he anat seguint poèticament... , no recordo pas haver llegit res teu tant sublim com aquest bell poema d'amor. M'ha encantat per la musicalitat que desprèn, per la genialitat dels mots, que a banda de transmetre un missatge punyent, tot ell palesa que ets una persona de tarannà inusual i amb una gran dosi de sensibilitat a flor de pell. Més que un "lumbreras" jo diria que ets una cuca de llum!. Nil

M'ha dominat agradablement aquest poema, com una metzina que recorre el cos i estova les artèries...
El llenguatge emprat m'ha semblat fantàstic i només hi ha una estrofa que no m'és gaire musical (la resta ho és) :
"Apromtem, doncs,
el festeig,
encara que no serà làbil,
i ens podem postular al més enllà"

suposo que és el verb "postular" que patina una mica (ei, molt subjectiu Sergi)

M'encanten els dos últims versos. Són com un "piropu" d'aquells que et diuen a cau d'orella i et fan envermellir.

petons, cucada! (jeje...perdona, no m'he pogut resistir)

angie