POESIA BEN RECITADA

Tens més raó que un sant. La poesia, que és bellesa i sentiment, guanya en qualitat en quan es recita d'una manera acurada i donant-li l'entonació que necessita cada vers, cada paraula. De vegades, no ens n'adonem de l'importància que té la recitació, però és un bon vi servit en una bona copa.

El poeta neix, el rapsode és fa,i la poesia creix quan arriba al cor de qui l’escolta.
Digues , poeta i rapsode, hi ha millor plaer que compartir-la?
Amb música de fons, o amb la música de les paraules, a cau d’orella o a viva veu, com crit o com un cant, la poesia és per viure-la i sentir-la.

GRÀCIES per dedicar-nos aquest poema, i gràcies per ser com ets!!!

Ens trobem aviat en el nostre proper repte.
Una càlida abraçada,
Núria

La millor manera de recitar la poesia és a cau d'orella de la persona que estimes. I la música se't posa sola.

Certament té raó el comentarista Seluja, en què sembla que m'oblidi de la possibilitat de poder acompanyar el recital amb música, quan jo mateix en sóc partidari de què així sigui sempre que es pugui. Això si, amb so suau que no interfereixi i només acompanyi.
Aleshores doncs, s'hi podria afegir en aquest relat, una darrera estrofa que podria venir a dir el següent:
"amb suau fons de música, si es vol, per acompanyar-la".

Només un afegitó.El silenci és de l'ànima, és l'atenció continguda. Tanmateix si una bona poesia descansa en un bon coixí poètic com seria una música suau i adequada la penetració pot ser doblement forta.